Salvador Faus i Sabater

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Salvador Faus i Sabater fon un escritor valencià del sigle XX que defengué l'autoctonia i l'independència de la llengua valenciana.

Biografia[editar | editar còdic]

Salvador Faus i Sabater, fon professor de llengua valenciana. Fon president de l'Associació Valencianista dels Astillers "El Cano". Pel seu caràcter i sentiment valencianiste feu acte de presència en totes les manifestacions valencianistes que se celebraren des de l'any 1978. Escrigué llibres de temàtica valenciana molt interessants. Degut al naiximent de Normes de Castelló escrigué els primers llibres en eixes normes de l'any 1932 pero sense els afegitons posteriors. En aquells temps de transició normativa en les entitats valencianistes decanes i les que anaven naixquent, ningú s'escarotà perque Salvador Faus utilisara les normes del 32 que també adoptà en un principi l'entitat decana de Lo Rat Penat i que baix la presidència d'Emili Beüt tornà l'entitat a la llengua valenciana. Les últimes publicacions foren en les Normes d'El Puig de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Obra[editar | editar còdic]

Portada del llibre
  • Resum historic de la llengua valenciana i dels seus escriptors (sic) (Valéncia, 1979) ISBN: 978-84-300-1127-8
  • Evolució de la llengua valenciana. Testimonis gràfics (Valéncia, 1980) ISBN: 978-84-300-3329-4
  • Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana (Valéncia, 1994. Ajuntament de Valéncia) ISBN: 978-84-88639-26-4

Entre les seues obres, també figura un text imprés titulat La por al nacionalisme (Valéncia, 1982) Depòsit Llegal: V 726-1982, que figura en la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE).

Cites[editar | editar còdic]

Valencia, ab el seu Segle d'Or, aporta al món escritors i homens ilustres d'escala mundial
Resum històric de la Llengua Valenciana i dels seus escriptors (1979), per Salvador Faus i Sabater
De les llengües romàniques que han tingut un sigle d'or en literatura, figura en primer lloc el valencià en els sigles XIV i XV; quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el sigle XVI; el castellà sigles XVI i XVII, i el francés en els sigles XVII i XVIII.
Resum històric de la Llengua Valenciana i dels seus escriptors (1979), per Salvador Faus i Sabater
He quedado profundamente sorprendido al leer en su periódico del día 18 de diciembre de 1983, en su apartado de Cultura, el artículo firmado por J. J. Navarro Arisa. Son ya varios los artículos publicados en su periódico, relativos al tema valenciano, que adolecen mucho en su veracidad y rigor histórico, lo cual dice muy poco en favor de un periódico de su alcance, categoría y seriedad. El señor Navarro Arisa puede ser una eminencia en muchos aspectos de su vida o profesión, pero en lo que respecta a la cuestión valenciana deja mucho que desear. Es este el motivo por el que he creído oportuno replicarle, manifestándole mis discrepancias en lo tocante al mencionado artículo, destacando únicamente algunos fallos, pero siempre como crítica constructiva.

He aquí las discrepancias más trascendentales:

1. Habla en varias ocasiones -refiriéndose al Tirant lo Blanch- de "literatura catalana", "novela catalana", "en catalán", lo cual no deja de ser una ufana pretensión respecto a que la lengua en que está escrito sea el catalán, ya que la veracidad y fiabilidad de los mismos autores de la obra ponen al descubierto esta evidencia. En la dedicatoria afirma Joanot Martorell, autor de la obra: "...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana..." En el deo gracias, confirma Martí Joan de Galba, coautor de la misma: "(...) Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en vulgar lengua valenciana..."

2. A pesar de insertar en su artículo que tanto Joanot Martorell como Martí Joan de Galba eran caballeros valencianos, no tiene inconveniente ni honestidad profesional cuando sigue con afirmaciones como las siguientes: "clásico catalán" y "autores catalanes". Para su conocimiento y consiguiente verificación de lo incorrecto de estas afirmaciones, le manifiesto que el primero nació en Gandía (Valencia), en 1413, y el segundo en la ciudad de Valencia, por lo que nunca pueden ser "clásicos catalanes" ni "autores catalanes".

3. También afirma, al pie de una excelente ilustración de "Lo carcer d'amor, que es traducción catalana de la obra de Diego de San Pedro, publicada en Barcelona en 1493". La realidad es muy diferente, ya que Lo carcer d'amor es una traducción de Bernardí Vallmanya al valenciano, según afirma el autor: "... Traduit de lengua castellana: en estil de valenciana prosa...".

No creo que la solución sea decir, como José Luis Aguirre (Mediterráneo, 8-6-1979), "que los escritores valencianos, cuando escribían en catalán y ponían en las hermosas portadas de los libros que estaban escritos en valenciano, mentían".
Salvador Faus (El País, 13.01.1984)
... Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae...
Acta notarial del 6 de juny de 1412 sobre el Compromís de Casp, que s'ordena expedir en llengua valenciana per a que la reba el parlament del Regne de Valéncia. Citat per Salvador Faus i Sabater en Recopilació històrica sobre la denominació llengua valenciana, pàg. 29 (Valéncia, 1994)

Enllaços externs[editar | editar còdic]