El palito amarc o panza de ruc, Salpiglossis sinuata, és una planta de la família de les solanàcees, nativa del sur de Chile.

Erro al crear miniatura:
palito amarc (Salpiglossis sinuata)

Hàbitat

Es troba en les ales asoleadas, entre Coquimbo i Valdivia, en la costa i cordilleres, a uns 2000 m s. n. m. i en Argentina.

Descripció

Planta perenne, hirsuto-glanulosa, pegajosa. Tallos drets, fins a 1,5 m d'alt. Fulls inferiors ovado-elíptiques, de 4,7 cm de llarc, pinnatilobuladas fins a pinnatífidas, atenuades en el pecíol; cap a dalt en el talle, de menor tamany i en menys divisions. Flors grans en panícules terminals;càliç cilíndric, d'1 cm de llarc, partit en 5 dents; corola de 4-5 cm de llarc, tubular, després dilatada dalt i oberta en 5 divisions bilobuladas de color blanc-groguenc vetejat a púrpura intens, roges, anarajandas, morades, grogues o violeta-atropurpúreo.


Floració

Octubre a giner. Frut: Càpsula que conté llavors molt menudes, negres.

Taxonomia

Salpiglossis sinuata va ser descrita per Ruiz & Pav. i publicat en London Journal of Botany 5: 190, en l'any 1846.[1]

sinonímia
  • Phyteuma tricolor Molina
  • Salpiglossis atropurpurea R. Graham
  • Salpiglossis barclayana Sweet
  • Salpiglossis coccinea Lindl. & Paxton
  • Salpiglossis fulva Court.
  • Salpiglossis picta Sweet
  • Salpiglossis purpurea Miers
  • Salpiglossis straminea Hook.[2]

Referències

Bibliografia

  • Hoffmann, Adriana; Mary Kalyn Riera; Flavia Liberona; Mélica Muñoz; John Watson (1997). Plantes Altoandinas en la Flora Selvada de Chile. Editorial Universitària. Santiago de Chile. ISBN 9567743002

Ruiz López, Hipólito i José Antonio Pavón (1798) Systema Vegetabilium Florae Peruvianae et Chilensis 1: 163.

  • Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  • Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs