Salix atrocinerea

sauce cenizo (Salix atrocinerea)

El sauce cenizo o zalce (Salix atrocinerea), és una espècie d'arbust o arbolito pertanyent a la família de les salicáceas.

Descripció

Arbusto o arbolillo de fins a 22 m, en les branques dretes i allargades; les més jóvens, pilosas; les de més d'un any, en tendència a fer-se lampiñas i lustrosas; corfa de color pardogrisácea o pardo obscur, i fusta -en desprendre's la corfa- en costelles llongitudinals eixints. Les fulls són sanceres o en dents grosses i poc marcats, rugosas, en els nervis prominents, de forma aovada o lanceolada, pero alguna cosa més amples en la part apical; en nàixer són afieltradas i molt pilosas per les dos cares, pero pel fes tendixen a perdre el pèl prenent un color vert obscur; envés de color grisáceo, a sovint en pèls ferruginosos. Els pecíols són d'uns 5 a 15 mm, canaliculados per la part superior. Les florés es disponen en aments molt vellosos que naixen abans que els fulls; els masculins són aovados o aovadoblongos, casi assentats, en bràcteas foliáceas en la base; les bràctees de l'ament són de base pàlida i terminació pardo-obscura, molt pilosas, cada una en dos llarcs estams en la seua aixella i un nectario allargat; els #ament femenins són cilíndrics, en bràctees similars, cada una en un nectario i un pistil aovado-cònic densament piloso i en pedicel clarament més llarc que el nectario, arrematat en un estil curt en quatre lòbuls estigmàtics. El frut és una càpsula tomentosa que s'obri en dos valvas, en llavors cobertes de pèls blanquecinos.

Com tots els integrants del gènero Salix, és molt propens al hibridaje en atres sauces, per lo que el seu reconeiximent és complex.

Híbrits

• Salix × expectata híbrit entre Salix atrocinerea i Salix cantabrica
• Salix × quercifolia, híbrit entre Salix atrocinerea i Salix caprea
• Salix × guinieri, híbrit entre Salix atrocinerea i Salix cinerea
• Salix × mairei, híbrit entre Salix atrocinerea i Salix pedicellata
• Salix × altobracensis, híbrit ent Salix atrocinerea i Salix bicolor
• Salix × viciosorum, híbrit entre Salix atrocinerea i Salix purpurea
• Salix × secalliana, híbrit entre Salix atrocinerea i Salix salviifolia
• Salix × multidentata, híbrit entre Salix atrocierea i Salix trianda
• Salix × stipularis híbrit entre Salix atrocinerea i Salix viminalis

Época de floració

Florix des del més de giner fins a març o abril, segons la localitat, sent la disseminació de les llavors anemócora, és dir, a través del vent, i es produïx d'abril a març.

Ecologia

Viu en terrenys frescs, en preferència pels pobres en bases, en vores arenenques o en graves de rius, rieres i estanys, en prats, en vaguadas i en bardices en certa humitat edàfica; es troba des del nivell de la mar fins als 2.000 m s. n. m., fins al pis subalpino.

En l'est de la costa cantàbrica de la península ibèrica és freqüent observar que els híbrits de S. atrocinerea es troben entre les espècies pioneres en hàbitats alterats pel ser humà, podent observar-se en farcidures antrópicos purament minerals i carents d'humitat permanent. És un dels primers arbres colonizadores d'estos hàbitats i un important facilitador de l'establiment de noves espècies.

Distribució

La seua distribució europea és sobretot atlàntica, i aplega fins a Anglaterra. És molt freqüent en la península ibèrica, i es troba també en Còrsega, pero falta en les Illes Balears.

En Àfrica, es troba en Marroc i en Tunis.

Etnobotánica

Vore també: Etnobotánica

Com tots els sauces, posseïx propietats terapèutiques. Aixina, la corfa s'usa com febrífugo, per a tractar el reumatisme, la artritis, estats inflamatorios d'estats autoinmunitarios, la gota, la disenteria, la diarrea, les #neuràlgia i els maldecaps. Els fulls s'usen també com febrífugo, i servixen per a tractar còlics.

Taxonomia

Salix atrocinerea va ser descrita per Félix de Avelar Brotero i publicat en Flora Lusitanica 1: 31. 1804.

Citologia

Número de cromosomas de Salix atrocinerea (Fam. Salicaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=76

Etimologia

Salix: nom genèric prové del nom latino antic del sauce.

atrocinerea, epítet que prové de l'adjectiu latino cinereus (ceniciento) en el prefix atro (obscur), en referència al feltre grisáceo alguna cosa brut que cobrix els fulls i les branques jóvens.

Sinonímia

• Salix cinerea var. atrocinerea (Brot.) O. Bolòs & Vigo

Nom comú

Balsero, barda, bardagera, bardaguera, garbatera, vímen, mimbrera, orgaza, palera, ramal, sagallino, salce, salcera, salcino, ixca, salgueira, salgueiro, salgueiru, salguera, salgueriza, salguero, salguero negre, salgueru, salguiru, salz, salzmimbre, salz vímen, sanz, sao, sarga, sarga negra, sargón, sauce, sauce ceniciento, sauce prieto, sauz, tasillo, vardaguera, varguera, verguera, verguera negra, verguera selvada, vimbrera, zalgatera, zao, zargatera, zauce, zauz.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Salix atrocinerea.
• Salix atrocinerea en Arbres Ibèrics