Anar al contingut

Salina Real de Arc-et-Senans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Salina Real de Arc-et-Senans

La Salina real de Arc-et-Senans es troba en el bosc de Chaux prop de Besançon en el departament de Doubs, França. És un destacat proyecte arquitectònic de principis de l'Ilustració, que pretenia racionalisar els edificis industrials i els processos, segons un orde filosòfic. Esta salina tenia com a finalitat la producció de sal (vore Història de la sal) i devia reemplaçar les antigues salines de la regió.

Història

En 1771 els edificis de la salina varen ser comissionats per Luis XV a Claude-Nicolas Ledoux. Dos anys despuix Madame du Barry va recolzar la nominació d'este com a membre de l'Acadèmia real d'arquitectura, lo que li va permetre establir-se com Architect Royale. La construcció va començar en 1775 durant el regnat de Luis XVI. El complex semicircular va ser planificat per a reflectir una organisació jeràrquica del treball. Es pensava ampliar-ho en la construcció d'una ciutat ideal, pero eixe proyecte mai es va dur a la pràctica.

Deu mencionar-se que la gabela era un pagament obligatori de totes les persones per damunt dels 8 anys d'edat per a comprar una cantitat de sal a l'any a un preu fixat pel govern. Era un impost molt impopular i se cita com una de les raons de la Revolució francesa. Açò explica provablement per qué este edifici és tan grandiós (fundat per un monopoli estatal). El proyecte de la ciutat ideal va ser provablement impedit per la Revolució francesa.

El lloc és conservat i administrat com un monument pel Institut Claude-Nicolas Ledoux. Va ser declarada Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1982.

Des de 2020 el lloc és sèu de la Académie Musicale Internationale Saline Royale, que oferix durant els estius classes magistrals d'interpretació de música barroca.[1]

Pla del conjunt.

L'arquitectura

El saumoduc

A fi de aprovisionar la salina en «menudes aigües» des dels pous de Salins-les-Bains, es va construir un saumoduc, açò en, una canonada que conduïa l'aigua salada. Formava una doble canalisació de fusta, de 21 quilómetros de llarc, que creuava tossals, carreteres i boscs, seguint el curs del Furieuse i del Loue. Esta canalisació s'enterrava en la finalitat de fer-la menys vulnerable als danys del temps, la gelada i els lladres.

En la finalitat d'assegurar-ho en més força, es varen construir 10 llocs de guàrdia a lo llarc del traçat del conducte, formant aixina el «camí dels gabelous».[2] La comercialisació i el contingut en sal de la salmorra es medien a cada lloc, i els resultats eren observats cada dissabte i duts a la salina. Els alfolineros eren al mateix temps els aduaner responsables del comerç de la sal, i en conseqüència responsable de gabela. Devien fer front als «falsos-salineros», que trepaven les canalisacions en la finalitat de recuperar una part del líquit encarregat de sal.[3]


La canalisació seguia l'inclinament del terreny (143 metros de desnivell), i estava formada per troncs d'avet tallats en forma de llapis per a ensamblarse fàcilment, en el cor buidat per mig de l'ajuda d'un villamarquí. Els avets es varen elegir a causa del seu gran tamany, i també per la relativa blandura del seu cor. Estos troncs d'avets buits es dien bourneaux. L'ajust dels troncs buidats un en un atre devia enfortir-se per mig de l'ús de rogles de ferro. A pesar dels numerosos treballs efectuats ininterrompudament sobre el canal, apareixien numerosos clavills, lo que implicava numeroses fugues (els costosos treballs s'efectuava sobre una de les canalizaciones mentres que l'atra assegurava el transport de la salmorra). S'estimaven en un 30%. Aixina que, dels 135.000 litros de salmorra enviats diàriament des de Salins, es perdia una part no desdeñable. A partir de 1788, els conductes de fusta varen ser substituïts progressivament per conductes de ferro colat.[4] Encara hui en dia es troba a lo llarc d'este camí el lloc de la Petite Chaumière (la «Menuda Barraca»), el segon despuix de Salins-les-Bains.

Els edificis

L'edifici de graduació i la conca

Vista de l'edifici de graduació de la Saline de Chaux. Làmina 9 de «L'architecture considérée sous li rapport de l'art, dones mœurs et de la législation», París, 1804.

l'edifici de graduació va ser destruït en 1920. Tenia per objectiu en aquella época aumentar la concentració en sal de la salmorra per evaporament. Estava format llavors per una immensa osamenta oberta en fusta, de 496 metros de llarc i 7 metros d'alt, lo que permetia el pas del vent. Es trobava a 5 metros d'altura un tubo trepat de forats que deixava eixir l'aigua salada que podia llavors estendre's sobre molt numeroses gavillas d'espines. Llavors es produïa un evaporament, facilitada pel pas del vent. Cada gota de salmorra era llavors arreplegada per un tauló d'avet acanalado llaugerament inclinat. Este mètoto es repetia vàries voltes a fi d'aumentar la salinitat de la salmorra fins a obtindre una salinitat d'al voltant de 24 graus. És en eixe moment quan la salmorra es dirigia llavors en una immensa conca de 5 metros de profunditat i d'una capacitat de 200.000 litros (o siga 200 m ³). Esta conca estava recoberta per un abric de 2000 m ³, i d'un lloc de guàrdia.

L'edifici dels guàrdies

Són esplèndits edificis en columnes dòriques situats prop de les entrades per a poder controlar-los. Posseïen ornaments i no fumerals com el restant de la salina. Eren molt espaciosos i luxosos. Ledoux li donava gran importància a açò perque per a la protecció de la salina era capital contra els possibles atacs estrangers.

Casa del director.


Referències

  1. ↑ salineacademy.com
  2. ↑ Els aduaner o cobradors de la gabela.
  3. ↑ Els contrebandiers du sel, en «Pays Comtois», novembre de 2003 http://jeanmichel.guyon.free.fr/monsite/histoire/metiers/sel.htm
  4. ↑ Acheminer l'eau, despuix «Service éducatif de la saline» http://edu.saline.free.fr/04-sel/3-chaux/02-eau.html