Saccharum × sinense
.jpg){kind=link}
Saccharum sinense o Saccharum × sinense, sinònim Saccharum × barberi, és una canya de sucre, és una espècie d'herba (Poaceae) de fort creiximent en el gènero Saccharum. Es va cultivar originalment en Guangzhou, China i del nort de l'Índia, a on encara es cultiva comunament.[1] Existix una série de clons que a sovint s'inclouen en l'espècie Saccharum officinarum com el grup Pansahi. El membre més notable dels quals és la varietat de canya Uba. És una planta perenne que creix en mates erectas que poden alcançar fins a 1,5 a 5 metros d'altura i tenen una canya roja en un diàmetro de 15 a 30 mm.[2]
Saccharum sinense va ser descrita i nomenada per William Roxburgh en 1815. Té fulls simples alterns, lineares, sanceres i tenen nervadura paralela. Produïx flors dispostes en panícules de novembre a març, que produïxen cariopsis. Preferixen una situació solejada en un sol moderadament humit. El substrat deu ser franc arenenc. Toleren temperatures de fins a -7 °C.[3]
Orige
[editar | editar còdic]El segon centre de domesticació de la canya de sucre és el sur de China continental i Taiwan, a on la S. sinense era un cultiu principal dels pobles austronesios. Les paraules per a canya de sucre existixen en les llengües protoaustronesias de Taiwan, reconstruïdes com a təbus o **CebuS, que es va convertir en *tebuh en proto-malayo-polinesio. Va ser un dels principals cultius originals dels pobles austronesios des d'a lo manco 5500 a. C. L'introducció del S. officinarum més dolç pugues haver-ho reemplaçat gradualment en tota la seua àrea de cultiu en l'illa del surest asiàtic.[4][5][6][7][8]
Des de l'illa del surest asiàtic, els viagers austronesios varen estendre la S. officinarum cap a l'est en Polinèsia i Micronesia com una planta de canoa al voltant de 3500 a. C. També es va estendre cap a l'oest i el nort al voltant de 3000 a. C. a China i Índia per comerciants austronesios, a on es hibrida encara més en Saccharum sinense. Des d'allí es va estendre més cap a l'oest d'Eurasia i el Mediterràneu.[4][9]
Cultiu
[editar | editar còdic]Esta varietat de canya de sucre es destaca per ser més resistent que atres varietats, ademés d'estar millor adaptada a sols pobres i condicions seques. Tendix a ser més frondós, en bastons prims de color roig relativament durs. La planta creix millor en temperatures que oscilen entre 20 °C i 32 °C, pero és capaç de tolerar rancs de 12 °C – 38 °C i periodos molt curts de gelades llaugeres. La planta creix millor en sols ben drenados en un ranc de pH de 5 a 6.[2]
La planta encara es cultiva àmpliament en les regions de Anhui, Fujian, Guangdong, Guangxi, Guizhou, Hainan, Henan, Hubei, Hunan, Jiangxi, Shaanxi, Sichuan, Taiwan, Yunnan i Zhejiang de China.
Eixemplars i clons
[editar | editar còdic]Es varen enviar #espècimen d'esta canya a Calcuta, Índia en 1796[1] des d'a on es varen enviar #espècimen a Durban, Suràfrica per a ajudar a establir l'indústria azucarera allí. Els #espècimen de Durban es varen enviar a Maurici a fins de el XIX, a on varen adoptar el nom de Uba degut a que varen aplegar en una caixa empapada d'aigua que havia llavat la redacció original de les caixes "Durban" i deixant solament les lletres "uba". El cultiu de la varietat Uba més pesada, pero menys valiosa (pel seu menor contingut de sacarosa) en Maurici va ser fonamental en els acontenyiments que varen conduir als disturbis de Uba de 1937.[10]
El clon Tekcha va ser cultivat en Taiwan. S'han utilisat clons de S. sinense en varis programes de mejoramiento que han produït moltes varietats de canyes de sucre modernes.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Saccharum sinense in Chinese Plant Names efloras.org». efloras.org. Consultat el 2018-08-19.
- ↑ 2,0 2,1 «Saccharum sinense – Useful Tropical Plants». tropical.theferns.info. Consultat el 2018-08-19.
- ↑ «Hortipedia - Saccharum sinense». en.hortipedia.com. Consultat el 2023-07-29.
- ↑ 4,0 4,1 Daniels, Christian; Menzies, Nicholas K. (1996). Needham (ed.). [1], Cambridge University Press, pp. 177–185. ISBN 9780521419994.
- ↑ «The Austronesian Homeland: A Linguistic Perspective».Asian Perspectives.26(1)
- 44–67.
- ↑ «Archaeology and the Austronesian expansion: where llaure we now?».Antiquity.85(328)
- 510–528.doi:10.1017/S0003598X00067910.
- ↑ Aljanabi (1998). «Genetics, phylogenetics, and comparative genetics of Saccharum L., a polysomic polyploid Poales: Andropogoneae», El-Gewely (ed.). , Elsevier Science B.V., pp. 285–320. ISBN 9780444829719.
- ↑ Baldick, Julian (2013). [2], I.B.Tauris, p. 2. ISBN 9780857733573.
- ↑ Paterson, Andrew H.; Moore, Paul H.; Tom L., {{{nom3}}} (2012). «The Gene Pool of Saccharum Species and Their Improvement», Paterson (ed.). , Springer Science & Business Media, pp. 43–72. ISBN 9781441959478.
- ↑ (1995).«Small-Scale Sugar Cane Farmers and Biotechnology in Mauritius: The "Uba" Riots of 1937».Agricultural History.69(2)
- 163–176.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saccharum sinense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.