Súbdit britànic

En la llei de nacionalitat britànica, el terme de súbdit britànic (en inglés: British subject) ha tingut diferents significats en distints moments de l'història. La definició actual del terme de "súbdit britànic" està continguda en l'Acta de Nacionalitat Britànica de 1981.

Portada davantera d'un passaport Britànic, que inclou als països d'Anglaterra, Escòcia, Gals, Irlanda del Nort i varis territoris insulars més menuts (Bermudes, Illes Vérgens Britàniques, Illa de Jersey, Illa de Man, Illes Malvines, Gibraltar, etc.)

Abans de 1949

Anteriorment a l'1 de giner de 1949, el terme de "súbdit britànic" era usat en la llei de nacionalitat britànica per a descriure a qualsevol persona que jurara llealtat a la Corona britànica, havent naixcut en qualsevol part del Imperi britànic. Dins de l'imperi, les úniques persones que no eren súbdits britànics eren els governants d'estats natius formalment baix la “protecció” de la Corona britànica, i els seus habitants. Encara que estos països eren regits pel govern imperial per a tots els propòsits pràctics, dites persones eren considerades naixcudes fòra de la sobirania de la Corona britànica, i eren (i a on estes persones es troben encara en vida, encara són) conegudes com a persones baix protecció britànica.

Entre 1947 i 1951 cada u dels varis membres de la Mancomunidad de Nacions va crear la seua pròpia ciutadania nacional (l'Estat Lliure Irlandés lo havia fet en 1935, pero va abandonar la Commonwealth en 1949). En 1948, el parlament del Regne Unit va aprovar l'Acta de Nacionalitat Britànica, que començaria a tindre efecte a partir de l'1 de giner de 1949 i va introduir el concepte de “ciutadà del Regne Unit i Colónies”.

De 1949 a 1982

Des de l'1 de giner de 1949, cada ciutadà britànic per virtut d'una conexió en el Regne Unit o alguna de les seues colónies d'ultramar es va convertir en un ciutadà del Regne Unit i Colónies.

No obstant, els ciutadans del Regne Unit i Colónies, de la mateixa manera que els ciutadans d'atres nacions de la Commonwealth, també varen seguir sent considerats súbdits britànics. Des de 1949, eixe estatus era també conegut com "ciutadà de la Commonwealth" i incloïa a qualsevol que anara:

• un ciutadà del Regne Unit i Colónies;
• un ciutadà de qualsevol atra nació de la Commonwealth; o
• u dels cridats “súbdits britànics sense ciutadania”.

Esta tercera categoria estava principalment composta per persones naixcudes abans de 1949 en la República d'Irlanda, l'Índia o Pakistan que no tingueren ciutadania del seu país ni de cap atre domini (en el cas de l'Índia i Pakistan) o que solicitaren la restauració del seu estat de súbdit britànic despuix de 1949 (per a aquells conectats a Irlanda).

Per lo tant, des de 1949 a 1982, una persona naixcuda en Londres, Anglaterra, era considerada súbdit britànic i ciutadà del Regne Unit i Colónies, mentres que algú naixcut en Sídney, Austràlia, tenia l'estatus de súbdit britànic i ciutadà d'Austràlia.

Súbdits britànics en atres parts de la Commonwealth

Des de 1949 a 1982 (a 1987 en Austràlia), habitualment posseïen l'estatus de súbdit britànic els ciutadans dels països de la Commonwealth, i en molts d'ells dit estatus era definit en les seues lleis, com l'estatus de ciutadà de la Commonwealth està definit hui en dia. En contrast, l'Acta de Nacionalitat Britànica de 1981 establix que, en els territoris que concernixen a la llei del Regne Unit, ningú és súbdit britànic sino segons lo dit per l'acta.

En Suràfrica, els naixcuts allí varen deixar de ser súbdits britànics quan el país es va convertir en una república fòra de la Commonwealth en 1961 i l'Acta de Relacions de la Commonwealth de 1962 va remoure qualsevol referència a la nacionalitat britànica.

En Canadà el terme de "súbdit britànic" va ser reemplaçat per "ciutadà de la Commonwealth" quan l'Acta de Ciutadania canadenca de 1947 va ser reemplaçada per l'Acta de Ciutadania de 1977, el qual va tindre efecte des del 15 de febrer de 1977.

En Nova Zelanda, l'estatus de súbdit britànic va deixar de ser definit per la llei nacional quan l'Acta de Ciutadania de Nova Zelanda de 1948 va ser reemplaçada per l'Acta de Ciutadania de 1977, la qual va entrar en vigor a partir de l'1 de giner de 1978. No obstant, la secció 2 (Interpretació) conté una referència en la definició de “estranger” a el “ciutadà de la Commonwealth (súbdit britànic)”.

En Austràlia, l'estatus de súbdit britànic va ser mantingut en la llei d'eixa nació fins que va ser eliminat per disposició de l'Esmena de l'Acta de Ciutadania Australiana de 1948, que va començar a regir des de l'1 de maig de 1987. Per això des de l'1 de giner de 1983 fins a l'1 de maig de 1987, els ciutadans australians i britànics eren abdós súbdits britànics segons la llei d'Austràlia, pero no segons la del Regne Unit.

La majoria dels atres països de la Commonwealth no definixen el terme de "súbdit britànic", preferint des d'un principi utilisar la denominació de "ciutadà de la Commonwealth".