Anar al contingut

Síntesis de derivats de 3,3-bis(indolil)metà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La síntesis de derivats de 3,3-bis(indolil)metà, α-indol-3-il α-hidroximetanos, α-indol-3-il cetones i α,α- bis(indol-3-il)cetones posseïxen en la seua estructura un o dos indoles. Estos heterociclos aromàtics són provablement un dels més ubics de la naturalea.[1] Per la gran varietat estructural dels indoles i la seua potencial activitat biològica, no és sorprenent que estos sistemes s'hagen convertit en un important component estructural d'alguns fàrmacs.[2] Ademés, els indoles han demostrat que són capaços d'unir-se a una àmplia varietat de molècules en una elevada afinitat.[3] Durant més de 100 anys, la síntesis i funcionalización d'estos composts aromàtics ha segut un àrea de gran interés per a numerosos grups d'investigació dedicats a la síntesis orgànica, per lo que s'han desenrollat numerosos métodos per a la preparació de indoles.[4] No obstant, l'objectiu d'este treball de revisió bibliogràfica no és analisar els distints métodos que existixen per a la preparació de indoles, sino la seua utilisació per a preparar molècules en un major grau de funcionalización.

Métodos de preparació

[editar | editar còdic]

En els últims anys s'han trobat composts naturals en les estructures dels quals estan presents bis(1H-indol-3-il)metà.[5] Ademés, s'ha comprovat que poden exhibir una important activitat biològica, per lo que la síntesis d'este tipo de composts s'han convertit en un dels reptes de la química orgànica.[6] S'han dissenyat diferents metodologia per a la síntesis d'este tipo de composts, amprant com a reactiu electrofílico un aldehit.[7]

Archiu:Síntesis de bis(indolil) metanos.jpg
Síntesis de Bis(indolil) metà amprant indoles i aldehits (metodologia general)

La reacció de indoles en aldehits i cetones utilisant triflatos de distints lantànits ha demostrat ser una reacció molt eficient per a la síntesis de bisindoles, ya que proporciona rendiments que van des del 47 al 99%. D'entre tots els lantànits que s'han amprat, el disprosio ha resultat ser el més efectiu. En el següent esquema es mostren les condicions de reacció, a on s'observa que el catalisador utilisat és el triflato de disprosio (III) i que s'utilisa una mescla etanol:aigua 3:1.[8]


Un atre catalisador que ha demostrat ser altament efectiu en la catálisis de la reacció entre indoles i benzaldehídos és el tricloruro d'indi. La reacció es porta a terme a [[temperatura ambiente]], utilisant acetonitrilo com dissolvent.[9]

Una atra ruta interessant per a la formació de bisindoles, és l'utilisació de substrats carbonílicos més funcionalizados. Un dels primers substrats que es va utilisar va ser l'àcit oxoacético, amprant àcit sulfúric com a dissolvent i catalisador. La principal ventaja d'este método és que la cinètica de la reacció és molt ràpida, aplegant a acabar en 30 minuts en un rendiment superior al 95%.[10]

Més recentment, Marcantoni i colaboradors han desenrollat un método altament eficient per a la síntesis de diferents bisindolil metà amprant com a catalisador tricloruro de ceri heptahidrato, junt en yodur de sodi i SiO2. Una de les principals ventages és que la reacció es porta a terme en absència de dissolvent, reduint els costs. Ademés, el rendiment obtingut per a la majoria dels productes finals és superior al 80%.[11]

Un atre eixemple que permet obtindre bisindolil metà és el propost per Chakrabarty i colaboradors. Considerant els costs migambientals i econòmics que suponen l'utilisació de dissolvents orgànics i catalisadors metàlics, estos investigadors han amprat àcit ortofosfórico (10 mol%) en SiO2 combinant un primer periodo a 60-70 °C i un segon a temperatura ambiente. Amprant estes condicions, la reacció no només finalisa en menys d'una hora, sino que el rendiment de la mateixa és superior al 90%. Una atra de les ventages que proporciona esta metodologia és que la possibilitat d'amprar indoles funcionalizados en la posició 6.[12]

En 2017, un grup d'investigació de l'Universitat de Burgos va desenrollar un procediment que permet l'obtenció de bisindolilcetonas a partir, no solament de glioxales aromàtics com hem vist en els eixemples anteriors, sino glioxales alquílicos. El principal inconvenient d'amprar estos reactius, és que estan presents en dissolució acuosas per a mantindre la seua estabilitat, lo que complica en gran mida la seua miscibilidad en dissolvents orgànics com el benceno i el tolueno (dissolvents més comuns per a sintetisar BIMs).[13]

Atres composts d'interés

[editar | editar còdic]

Atres composts d'estructura similar als protagoniste d'este artícul són: α-Indol-3-il cetones i les α,α-Bis(Indol-3-il)cetones. Estos poden amprar-se en la síntesis de carbazoles, composts d'elevat interés comercial.[14]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ G. R. Humphrey, J. T. Kuethe, Chem. Rev. 2006, 106, 2875–2911.
  2. ↑ R. J. Sundberg, The chemistry of indoles, Academic Press: New York, 1970.
  3. ↑ D. A. Horton, G. T. Bourne, M. L. Smythe, Chem. Rev. 2003, 103, 893–930.
  4. ↑ a) G. W. Gribble, J. Chem. Soc. Perkin Trans, 2000, 1, 1045–1075. b) T. L. Gilchrist, J. Chem. Soc. Perkin Trans, 2001, 1, 2491–2515.
  5. ↑ T. S. Kam, In Alkaloids, Chemical and Biological Perspectives, Vol. 4; Pelletier, S. W., Ed.; Pergamon: Amsterdam, 1999, 285.
  6. ↑ a) S. A. Morris, R. J. Anderson, Tetrahedron 1990, 46, 715–720. b) K. Umezawa, T. Ohse, T. Yamamoto, Y. Koyano, Takahashi, Anticancer Res. 1994, 14, 2413–2417. c) G. Bifulco, I. Bruno, R. Riccio, J. Lavayre, G. Bourdy, J. Nat. Prod. 1995, 58, 1254–1260. d) N. Amino, T. Ohse, T. Koyano, K. Umezawa, Anticancer Res. 1996, 16, 55–59. i) K. Umezawa, T. Taniguchi, M. Toi, T. Ohse, T. Isutsumi, T. Yamamoto, T. Koyano, M. Ishizuka, Drugs Exp. Clin. Res. 1996, 22, 35–40.
  7. ↑ M. Shiri, M. A. Zolfigol, H. G. Kruger, Z. Tanbakouchian, Chem. Rev. 2010, 110, 2250–2293.
  8. ↑ A. Kamal, A. A. Qureshi, Tetrahedron 1963, 19, 512–520.
  9. ↑ H. Singh, R. Sarin, K. Singh, Heterocycles 1986, 24, 3039–3042.
  10. ↑ M. Julia, G. Tilly, Bull. Chem. Soc. Fr. 1965, 2175–2182.
  11. ↑ E. Marcantoni, Synthesis 2004, 6, 895–900.
  12. ↑ M. Chakrabarty, R. Mukherjee, A. Mukherji, S. Arima, Y. Harigaya, Heterocycles 2006, 68, 1659–1668.
  13. ↑ A. Suárez, F. Martínez, S. Suárez-Pantiga, R. Sanz, ChemistrySelect, 2017, 2, 787–790.
  14. ↑ M. Bashir, A. Bano, A. S. Ijaz, B. A. Chaudhary, Molecules, 2015, 20, 13496–13517.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Síntesis_de_derivats_de_3,3-bis(indolil)metà&oldid=739728»