Síntesis de cetones de Weinreb
La síntesis de cetones de Weinreb és una reacció química utilisada en la química orgànica per a formar enllaços carbono-carbono . Va ser descoberta en 1981 per Steven M. Weinreb i Nahm Steven com un método per a sintetisar cetones.[1] La reacció original incloïa dos substitucions nucleofílicas en grup acilo:
- la conversió d'un clorur d'àcit en una N, O-dimetilhidroxiamida, coneguda com amida de Weinreb,
- el tractament posterior de la amida de Weinreb en un reactiu organometálico, com un reactiu de Grignard o un reactiu de organolitio .
Nahm i Weinreb també varen informar de la síntesis d'aldehits per la reducció de la amida en un excés d'hidrur de liti i alumini (Vore reducció de la amida ).
La principal ventaja d'este método sobre l'adició de reactius organometálicos a composts de acilo és que s'evita el problema comú de adició posteriors indeseadas en a on es forma un alcohol:
Les amidas de Weinreb s'han amprat regularment pels químics orgànics com un método confiable per a síntesis de cetones. Una aplicació molt estesa és el seu us en síntesis de productes naturals.
Mecanisme
[editar | editar còdic]Weinreb i Nahm varen propondre el següent mecanisme de reacció per a explicar la selectivitat que s'observa en les reaccions de les amidas de Weinreb. La seua proposta va ser que l'intermediari tetraèdric ( A) es forma com a resultat de la substitució nucleofílica de acilo pel reactiu organometálico i s'estabilisa per la quelación del grup metoxi.[1] Este intermediari és estable només a baixes temperatures.
Este quelante és la diferència en les condicions de les adició posteriors quan s'utilisen derivats carboxílics convencionals. La conjectura del mecanisme per part de Weinreb va ser acceptada de colp i repent per la comunitat acadèmica, pero no va ser fins a 2006 que va ser confirmada per anàlisis espectroscópicos i cinètics.[2]
Preparació
[editar | editar còdic]Ademés de la tècnica original que es mostra dalt (que pot tindre problemes de compatibilitat per a substrats sensibles), les amidas de Weinreb es poden sintetisar a partir d'una varietat de derivats de àcit carboxílics. La gran majoria d'estos procediments utilisen la sal disponible en el mercat, el clorhidrato de N, O-dimetilhidroxilamina [PIXE (Em) NH • HCl], que sol ser més fàcil de manejar que l'amina lliure.[3] El tractament d'un éster o lactona en Alme 3 o Alme 2 Cl produïx la amida de Weinreb corresponent en bons rendiments. Per una atra part, els reactius de Grignard no nucleofílicos, tals com a clorur de isopropílmagnesio, poden ser utilisats per a activar l'amina abans de l'adició de l'éster.[4]
Una gran varietat de reactius utilisats en síntesis de péptidos es poden utilisar per a preparar amidas de Weinreb de àcit carboxílics. Vàries carbodiimidas, hidroxibenzotriazoles, i trifenilfosfinas s'han reportadoespecíficamente per a este propòsit.[3][4]
Finalment, una reacció aminocarbonilación reportada per Stephen Buchwald permet la conversió de halogenuros de arilo directament a amidas de Weinreb aromàtiques.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:Cite
- ↑ Plantilla:Cite
- ↑ 3,0 3,1 Singh, J.; Satyamurthi, N.; Aidhen, I. S.(2000).Journal für praktische Chemie.342
- 340.doi:10.1002/(sici)1521-3897(200004)342:4<340::aid-prac340>3.0.co;2-1.
- ↑ 4,0 4,1 Mentzel, M.; Hoffmann, H. M. R.(1997).Journal für Praktische Chemie/Chemiker-Zeitung.339
- 517.doi:10.1002/prac.19973390194.
- ↑ Martinelli, J. R.; Freckmann, D. M. M.; Buchwald, S. L.(2006).Organic Letters.8
- 4843.doi:10.1021/ol061902t.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Síntesis de cetonas de Weinreb» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.