Síntesis de Rosenmund-von Braun
La síntesis de Rosenmund-von Braun és una reacció orgànica en la qual un halogenuro de arilo reacciona en cianur cuproso per a obtindre's aixina un cianur de arilo (o benzonitrilo).[1]
La reacció va ser reportada inicialment pel químic Karl Wilhelm Rosenmund, qui junt al seu alumne Erich Struck va descobrir en 1914 que el halogenuro de arilo reacciona en una solució aigua-etanol de cianur de potassi i cantitats catalítiques de cianur cuproso a 200 °C. La reacció en estes condicions produïx l'àcit carboxílic, pero Rosenmund va especular que l'intermediari devia ser un nitril. Independentment Alfred Pongratz i Julius von Braun varen millorar la reacció canviant les condicions de reacció aumentant la temperatura i sense utilisar dissolvent. Diverses millores s'han realisat sobre la reacció, per eixemple, en utilisar líquits iònics com a dissolvents de la reacció.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ For an example see: Organic Syntheses, Coll. Vol. 3, p.212 (1955); Vol. 28, p.34 (1948). http://www.orgsynth.org/orgsyn/pdfs/CV3P0212.pdf
- Este artícul conté una traducció derivada de «Síntesis de Rosenmund-von Braun» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.