Anar al contingut

Síndrome fetal de metilmercurio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa en anglés de l'ubicació de l'Empresa Chisso i la seua relació en el riu i la baïa de Minamata, Japó.
Monument en recort de les víctimes de la malaltia. Ubicat junt al Parc Ecològic de Minamata, Minamata, Kumamoto, Japó

La malaltia de Minamata (水俣病 Minamata-byō?) és un síndrome neurològic greu i permanent causat per un enverinament per mercuri.[1][2] Els síntomes inclouen atàxia, alteració sensorial en mans i peus, deterioració dels sentits de la vista i l'oït, debilitat i, en casos extrems, paràlisis i mort.[3]

La malaltia de Minamata es denomina aixina perque la ciutat de Minamata, Japó, va anar el centre d'un brot d'enverinament per metilmercurio en la década de 1950.[4] En 1956, l'any en que es va detectar el brot, varen morir aproximadament 45 persones. Les mascotes i els pardals del lloc mostraven síntomes pareguts.

Història

[editar | editar còdic]

Entre 1932 i 1968 l'empresa química Chisso produïa acetaldehido i clorur de vinil, usant com catalisadorés sulfat i clorur de mercuri.

Entre 1953 i 1965 es varen contabilisar 111 víctimes i més de 400 casos en problemes neurològics. Mares que no presentaven cap síntoma varen donar a llum chiquets greument afectats.

En 1968, el governe japonés va anunciar oficialment que la causa de la malaltia era l'ingestió de peix i de marisc contaminat de mercuri provocat per les abocades de l'empresa petroquímica Chisso. Es calcula que entre 1932 i 1968, any en que va canviar el procés de síntesis per un atre menys contaminant, es varen abocar a la baïa 81 tonellades de mercuri.

Les víctimes no serien indemnisades fins a 1996. El cas constituïx un dels cridats "quatre grans processos" de la responsabilitat migambiental en Japó. La seua característica més important radica en l'admissió de l'us de la prova epidemiológica com a prova del nexe causal entre el consum dels aliments contaminats i la malaltia.

En l'any 2001 s'havien diagnosticat 2.955 casos de la malaltia de Minamata. D'ells, 2.265 havien vixcut en la costa del Mar de Yatsushiro. Els pacients poden solicitar compensació econòmiques i ajudes per a les despeses mèdiques. Per a reduir la preocupació de la gent, el govern japonés també oferix exàmens mèdics als habitants de l'àrea afectada.

El reportage gràfic de W. Eugene Smith va atraure l'atenció del món cap a la malaltia de Minamata.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. IPEN: A Toxics-Free Future.(11)Consultat el 1 de setembre de 2022.
  2. «El cas dels malalts de Minamata» (en és). Quadern de Cultura Científica. Consultat el 2022-09-01.
  3. Ministeri del Mig ambient de Japó.Consultat el 31-08-2022.
  4. Nutrició Hospitalària.30(5)
    989–1007.ISSN 0212-1611.doi:10.3305/nh.2014.30.5.7728.Consultat el 2022-09-01.