Síndrome de Klüver-Bucy

El síndrome de Klüver-Bucy (en inglés: Klüver syndrome) és un trastorn de la conducta que succeïx quan els lòbuls temporals bilaterals sofrixen alguna alteració. l'amígdala està particularment implicada en la patogènia d'este síndrome.

Descobriment en mones Rhesus

Els epónimos del síndrome són els doctors Heinrich Klüver i Paul Bucy, els qui varen retirar els lòbuls temporals d'abdós costats en mones Rhesus en un intent de determinar la seua funció. Açò va provocar en les mones el desenroll d'agnòsia visual, canvis emocionals, alteracions en la conducta sexual, hipermetamorfosis i tendències orals. Encara que les mones podien vore, eren incapaces de reconéixer inclús els objectes que prèviament els eren familiars, ni tampoc el seu us. Semblaven examinar el seu ambient en la boca en lloc d'en els ulls ("tendències orals") i varen desenrollar el desig d'explorar-ho tot ("hipermetamorfosis").

La seua conducta sexual manifesta es va incrementar dramàticament ("hipersexualitat") i les mones es solazaban en una conducta sexual indiscriminada, en masturbacions i actes homo i heterosexuals.

Emocionalment les mones es varen tornar desmotivados i les seues expressions facials i vocalisacions es varen fer menys expressives. També tenien menys por de coses que els haurien infundido pànic de forma instintiva en el seu estat natural, com els humans o les serps. Inclús despuix de ser atacats per una serp, seguien aproximant-se a ella de bona gana. A este tipo de canvi se li va cridar "apacibilitat".

En sers humans

Les persones en lesions en els seus lòbuls temporals (lesions bilaterals) mostren conductes similars. Poden mostrar conductes exploratòries orals o tàctils (tocada o succions socialment inapropiades); hipersexualitat, bulímia, trastorns de la memòria, emocions planes (apacibilitat) astereognosia o incapacitat per a reconéixer objectes i prosopagnosia o incapacitat per a reconéixer cares. Rarament, si és que es dona alguna volta, es desenrolla el síndrome al complet en sers humans. No obstant, s'han observat parts d'ell en pacients en danys bilaterals extensos en el lòbul temporal per herpes o unes atres encefalitis, Alzheimer, malaltia de Pick, Demència frontotemporal, etiologia postraumáticas o malalties cerebrovasculares.