Bette Davis
| Ruth Elizabeth Davis | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Actriu. | ||
| Naiximent: | 5 d'abril de 1908 | ||
| Lloc de naiximent: | Lowell, Massachusetts, Estats Units | ||
| Defunció: | 6 d'octubre de 1989 | ||
| Lloc de defunció: | Neuilly-sur-Seine, París, França | ||
Ruth Elizabeth Davis, coneguda com Bette Davis, (Lowell, Massachusetts, Estats Units, 5 d'abril de 1908 - † Neuilly-sur-Seine, París, França, 6 d'octubre de 1989) fon una actriu nortamericana de teatre, cine i televisió.
Destacà per la seua facilitat en interpretar personages antipàtics i fon àmpliament apreciada per les seues actuacions en films melodramàtics, històrics i ocasionalment de comèdia, encara que els seus majors èxits els alcançà en drames romàntics.
Premis Óscar[editar | editar còdic]
En l'any 1962, Davis es va convertir en la primera intérpret en rebre onze nominacions als premis Oscar per les seues actuacions. Des de llavors, solament quatre persones han igualat o superat esta sifra: Meryl Streep (vintiuna nominacions i tres victòries), Katharine Hepburn (dotze nominacions i quatre victòries), Jack Nicholson (dotze nominacions i tres victòries) i Laurence Olivier (dèu nominacions i una victòria).1
A principis dels anys 2000, Steven Spielberg va comprar en una subasta els dos Oscars que Davis va guanyar per Perillosa (1935) i Jezabel (1938) (per 207.500 USD i 578.000 USD, respectivament) i els va tornar a l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques.
El treball de Davis en Captiu del desig (1934) va ser tan àmpliament aclamat que quan no va rebre una nominació per a un premi Oscar, vàries figures influents varen montar una campanya per a que s'incloguera a l'actriu. L'Acadèmia va flexibilisar les seues regles per eixe any sol per a permetre la consideració de qualsevol artiste nominat en una votació escrita, per lo que qualsevol votació de l'any va ser tècnicament elegible per a la seua consideració. Pel rebombori tan publicitato, algunes fonts encara la consideren una nominació per a Davis, encara que l'Acadèmia mai la va registrar oficialment com una candidatura.
En l'any 2008, el Servici Postal dels Estats Units va celebrar el centenari del naiximent de Bette Davis en l'emissió d'un sagell commemoratiu. La celebració del primer dia d'emissió va tindre lloc el 18 de setembre de 2008, en l'Universitat de Boston, en la que s'almagasena un extens archiu de Bette Davis. Entre els oradors de l'acte més destacats estaven el seu fill Michael Merrill i Lauren Bacall.
Referències[editar | editar còdic]
- «Bette Davis Biography» (en inglés) Bio Channel.
- Einstein, Daniel (1997). Special edition: a guide to network television documentary series and special news reports, 1980-1989 (volumen 2) (en anglés). Scarecrow Press. ISBN 9780810832206
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Considine, Shaun (2000). Bette and Joan: The Divine Feud (en anglés). Backinprint.com. ISBN 9780595120277
- Davis, Bette; Michael Herskowitz (1987). This 'N That (en anglés). G. P. Putnam's Sons. ISBN 0345344537
- Leaming, Barbara (2003). Bette Davis (en anglés). Cooper Square Press. ISBN 9780815412861
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bette Davis.