Anar al contingut

Rusguniae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rusguniae

Rusguniae és un antic lloc arqueològic, ubicat en la comuna d'El Marsa, en la wilaya d'Alger, Argèlia .


Marc general

Rusguniae està situada al noreste de la baïa d'Alger, front a la ciutat d'Alger, l'antiga Icosium. L'emplaçament es troba entre les actuals Tamentfoust (antiga Laperouse) i Bordj-El-Bahri (Cap Matifou, distint del cap epónimo que tanca la baïa d'Alger per l'est). Rusguniae estava situada a lo llarc de la costa. Hui en dia, pràcticament no queden restants visibles, pel saqueig de la majoria dels edificis antics i al desenroll urbanístic que ha cobert el lloc, aixina com la regió circumdant.

Per l'urbanisació desenfrenada de les últimes décades, que ha desfigurado completament el paisage natural, lo millor és remetre's a la descripció que Berbrugger[1] va fer de la zona al començ de la colonisació francesa, per a comprendre la geografia de la regió en el seu context històric. La baïa d'Alger i el golf de Bengüt, a on es troba Rusguniae, poden descriure's a grans traces com dos semicírculs que es toquen en el Cap du Matifou, delimitant un territori molt concret. La naturalea, en gran part verge a principis de el XIX, semblava aïllar esta regió de les zones circumdants. Només la tribu dels Haraouas (que va donar el seu nom a la ciutat homònima) vivia ací, cultivant la terra entre els tossals i el Mediterràneu.

Context històric i arqueològic

A principis de el XX, en la seua "Atles archéologique de l'Algérie"[2] (AAA), Gsell va enumerar els restants arqueològics coneguts fins a llavors. Entre ells figurava una estàtua de marbre d'una dòna prop dels estribos d'un pont sobre el Hamiz,[3] aixina com un pont sobre el Bouira,[4] afluent del Hamiz. En lo que sembla ser l'actual Ain el Beida (Zerzouria), a pocs quilómetros de Rusguniae, Gsell informa d'una ret d'antics canals, restants d'edificis i una pedrera, considerada romana per Berbrugger. Hui només queda la pedrera, identificada com Maherzat.

Més a l'est, Gsell menciona Djezair el Kodra[5] (només l'actual Ain-Chorb, anc. Surcouf, a l'est d'Ain-Taya), un antic illot actualment unit a la terra pel encenagamiento, a on Berbrugger hauria identificat "ruïnes romanes prou extenses", de les que no queda rastre ni sobre el terreny ni en la lliteratura. Prop d'un manantial, Ain-Chrob o H'rob[6] (traduït com "Beu i fuig"), es va informar de restants antics. Atres ruïnes de menor importància han segut avistar en Reghaïa, junt als restants d'un campament romà en el Oued Boudaou.[7] Més a l'oest, prop de la desembocadura del Oued-el-Harrach, Gsell va parlar de la possibilitat de les ruïnes de la ciutat de Saça, encara que encara no s'han trobat.[8] Per últim, a un quilómetro de Maison-Carrée (actual El-Harrach), s'ha trobat una inscripció libia[9] que atesta el història antiga de la regió.

Selecció del lloc

L'elecció de l'emplaçament de Rusguniae va vindre dictada provablement per la seua privilegiada situació geogràfica que oferia una protecció natural contra els vents i raches estivals, convertint-ho en un refugi segur per a la navegació marítima. Esta posició estratègica pot explicar per qué l'emplaçament és tan similar al de Icosium, situat just enfronte, en la baïa d'Alger, pero expost als vents del noroest i del noreste per l'obertura de la seua baïa.[10][11][12]

Classificació del lloc

En giner de 2008,[13] es va obrir un procediment de classificació per al ben cultural conegut com "Antiga Rusguniae". El jaciment arqueològic, delimitat al nort per la carretera de Aïn Taya, al sur pel barri de Ondines, a l'est per la carretera d'Alger-plage i a l'oest per li chemin dones ruines n.º 2, tenia una zona de protecció ampliada a 200 m dels seus llímits.

Vista este-oest de la costa algerina mostrant la posició de Rusginiae (en roig)
Vista oest-este de la costa algerina mostrant la posició de Rusginiae (en roig)

Història

La regió ha estat habitada des del Neolític, havent-se trobat artefactes de les indústries musteriense i neolítica en els tallats de Cap Matifou.[14][15][16]


Rusguniae, situada al noreste de la baïa d'Alger i sèu de la base púnica de Tamentfoust, pren el seu nom de l'expressió veta del francolín.[17][18][19] Berbrugger[1] sugerix que l'orige del nom és una paraula bereber latinizada pels romans per a evocar el "veta del somi" o "veta dels durmientes", en referència a una interpretació local del molt popular tema dels durmientes de Éfeso. Mouloud Mammeri sugerix que Rusguniae es compon de dos raïls: una, la fenicia rus (la capa), i l'atra, la bereber agouni (el penya-segat).

Salama senyala que Rusguniae ya existia a finals de el IV, mentres que la fundació de Icosium no pot datar-se abans de el II.[20] El procés de colonisació romana en Rusguniae sembla indicar una competència, en interessos continentals més que marítims. La baïa d'Alger oferia accés a la planura de Mitidja i a la vall del Cheif, més fàcilment accessible des de Rusguniae que des de Icosium. Açò, combinat en l'estatus provablement més important de Icosium, va poder dur a l'elecció de Rusguniae per a l'assentament romà, evitant aixina la competència directa.

Época púnica

Lancel enumera Rusginiae com un dels llocs comercials fenicis que estaven "prou espayats cada 30 o 40 km" a lo llarc de la costa algerina".[21] Era un dels punts de relleu essencials per a la navegació costera a lo llarc del llitoral nort de l'antic Magreb. No obstant, l'imperi marítim de Cartago no va deixar ruïnes. No obstant, Salama destaca "l'excepcional abundància de fragments de ánforas mixtes, datades entre el sigle II a.C. i el sigle VII d.C., lo que demostra que l'emplaçament coster va ser utilisat de forma extensiva i contínua".[22] Ademés, s'han descobert en la zona un centenar d'esteles púnicas i neopúnicas.[23]

Época romana

Despuix de les guerres civils del final de la República, i com a resultat d'un interregne en el regne mauretano, Augusto va fer seleccionar metódicament una série de posicions costeres i subcosteras per a l'establiment d'assentaments veterans, punt de partida per a la futura anexió del territori. La colonisació de Rusguniae per la legió IX Gemella va precedir a l'any 27 d. C.[24][25] La llista d'estes colónies, ya formulada en la documentació de Plinio el Vell,[26] és fàcilment verificable gràcies als documents epigràfics. El més important relatiu a Rusguniae procedix de tres mojones colocats en la segona milla de la calçada romana Rusguniae-Icosium, que transcriben el títul complet de la ciutat: COL(onia) IUL(ia) PONTIF(?) CL(?) RUSG(uniae) IIIIV LEG(ionis).[27] Plinio el Vell, en la seua enumeració de les ciutats de la Mauritània cesariana, menciona Rusguniae entre les colónies fundades per Augusto.[28]

Se sap que l'assentament va créixer i va prosperar[29] des de el I fins a l'época bizantina.[30] En época romana, Rusguniae albergava un temple dedicat a Saturn, també conegut com el Baal Hamon romà. En l'any 419, el seu bisbe, junt en els de Icosium i Rusuccuru, va representar a la província de Cesarea de Mauretania en un concili celebrat en Cartago.[31]

Segons autors antics, va ser arruïnada pels vàndals[32] o els godos,[33] encara que no existixen proves que respalen estes afirmacions.

Época migeval i moderna

En el XII, el geógrafo àrap Al-Idrīsī va descriure les ruïnes de Rusguniae com "[...] una ciutat chicoteta i en ruïnes. Les muralles que la rodegen estan casi totalment derribades, la població és escassa; es diu que en un atre temps va ser una ciutat molt gran i encara poden vore's els restants d'antics edificis, temples i columnes de pedra."[34]


Durant l'expedició contra Alger en octubre de 1541, Carlos V va celebrar un consell de guerra entre les ruïnes de l'antiga Rusgunia.[35] A raïl d'esta expedició, Marbre[36] la va descriure com una antiga ciutat en l'esplendor de l'época romana, en el port de la qual varen ancorar els barcos d'Alger. L'autor senyala que les seues ruïnes varen ser reutilisades en la construcció d'Alger. Una crònica espanyola de la mateixa época[37] parla de cases antigues, temples i aqüeductes numerosos, grans i bells, lo que sembla poc provable a la vista d'atres descripcions contemporànees. Shaw[38] va descriure les seues ruïnes en 1757 i va senyalar que els seus restants havien segut saquejats per a la construcció d'Alger.

La proximitat d'Alger, a on el desenroll urbà va aumentar considerablement durant el periodo otomà (i encara més despuix de la conquista francesa), va assestar un colp fatal a esta antiga ciutat.[39] Va ser utilisada com a pedrera durant molts sigles i, en l'actualitat, els edificis moderns han cobert parcialment el seu emplaçament.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Louis Adrien Berbrugger. De la nécessité de coloniser li Cap Matifou. Maulde & Renou, 1845.
  2. ↑ Stéphane Gsell. Atles archéologique de l'Algérie: Édition spéciale dones cartes au 200.000 du Service Géographique de l'Armée. Jourdan, Alger, 1911 ; feuille 5, pages 6-7.
  3. ↑ Gsell, AAA, feuille 5, n° 34.
  4. ↑ Gsell, AAA, f. 5, n° 35.
  5. ↑ Gsell, AAA, feuille 5, n° 38.
  6. ↑ Gsell, AAA, feuille 5, n° 39.
  7. ↑ Gsell, AAA, feuille 5, n° 41, 42 et 43.)
  8. ↑ Gsell, AAA, feuille 5, n° 31.
  9. ↑ Gsell, AAA, feuille 5, n° 32.
  10. ↑ Mouchez, E. (1879). Instructions nautiques sur els côtes de l'Algérie, parell M. li contre-amiral Mouchez... Impr. nationale ; p. 1-10.
  11. ↑ P. Salama, "Sites commerciaux antiques sur li littoral de l’Algérois", Mélanges de l'école française de Rome, 2006 ; p.529. En este context, mereix la pena recordar, com va fer Salama, la famosa expedició de Carlos V contra Alger en octubre de 1541. Enfrontat a una violenta tormenta que va provocar la pèrdua de numerosos navío, el propi emperador es va vore obligat a retornar peu al cap Matifou. Més tart, en 1682, Duquesne, seguit per Tourville en 1683 i D'Estrées en 1688, varen dirigir la seua flota contra el vent de l'est front a Rusguniae i varen enviar bucs de bombardeig a Alger.
  12. ↑ Villegagnon, Nicolas Durand de. Relation de Charles-Quint contre Alger ; suivie de la traduction du texte latin parell Pierre Tolet ; publiées avec avant-propos, notes biographiques, notes et appendices parell H.-D. de Grammont. 1874. En particulier Note I, P. 84: "S'ha preguntat cóm els Doria, eixos grans hòmens de mar, tan coneixedors del Mediterràneu, varen poder amasar tal cantitat de galeras i barcos de transport en una costa sense abric, en un lloc a on els vents del nordest ho fan perillosíssim.". Note V, P. 91: "...i podem vore que vàrem tindre que refugiar-nos en Cap Matifou, en quant la mar es va posar una miqueta més brau".
  13. ↑ http://www.joradp.dz/JO2000/2008/002/FP16.pdf. La classificació incloïa una superfície total de 9,5 ha, que comprenia diversos elements com a depòsits d'aigua en una superfície de 30 m², un àbsit de basílica cristiana en una superfície de 50 m², aixina com termes i restants d'un antic port romà. Estos bens culturals eren de domini públic, a excepció de les termes del suroest, que eren de propietat privada.
  14. ↑ "La Mitidja de l'antiquité", Société historique algérienne, Revue africaine, 1927, p. 420. La note 1 mentionne dones instruments préhistoriques en quartz.
  15. ↑ Piroutet Maurice. La station préhistorique d'Aïn-Taya, près d'Alger. In: Bulletin de la Société préhistorique de France, prenga 27, n°11, 1930. pp. 513-517.
  16. ↑ Marchand H. Quartzites et silex taillés du Cap Matifou (baie d'Alger). In: Bulletin de la Société préhistorique de France, prenga 31, n°1, 1934. pp. 83-87. A la page 86, on lit: "En resum, hem pogut arreplegar indústries musterienses i neolíticas en els tallats de Cap Matifou (encara que predomina en molt l'indústria musteriense). La majoria dels tallats escarpados [...] del Cap Matifou no són una excepció a esta regla".
  17. ↑ Rusguniae, in in Brill's New Pauly Online: Ruthisia (?), Mela 1,31; colónia Augusti R., Plin. HN 5,20; Ῥουστόνιον/Rhoustónion, Ptol. 4,2,6; R. colónia, It. Ant. 16,1; Rusgume, Geogr. Rav. 40,43; Rugunie, Geogr. Rav. 88,13; Rusgimia, Guido, Geographia 132,22.
  18. ↑ Vycichl, Werner(1952).«Punischer Spracheinfluss im Berberischen».Journal of Near Eastern Studies.11(3): 198–204.ISSN 0022-2968.Consultat el 2024-03-28.
  19. ↑ Lipiński, E. 1992–1993. “Sites ‘phénico-puniques’ de la cote algérienne.” REPPAL 7/8: 305, 315–17.
  20. ↑ P. Salama. "Chronique d'unix ville disparue : «Rusguniae » de Maurétanie Césarienne". Bulletin de la Société nationale dones Antiquaires de France Année 1999 1996 pp. 129-143.
  21. ↑ S. Lancel, "Algérie"; in La civilisation phénicienne et punique, Brill 1994. pp. 790-791.
  22. ↑ Salama Pierre. "Sites commerciaux antiques sur li littoral de l’Algérois" In: Mélanges de l'École française de Rome. Antiquité, prenga 118, n°2. 2006. Antiquité. p. 534ff."
  23. ↑ Rusguniae: Brill's New Pauly Online, cit. op.
  24. ↑ Diverses inscriptions telles que CIL VIII 2, 9045; 9047; 9246-9255; Suppl. 3, 20849-20851; AE 1956, 160; toutes dans Rusguniae: Brill's New Pauly Online, cit. op.
  25. ↑ P. Salama, La colonie de R., in: Revue africaine 99, 1955, 5-52
  26. ↑ Pline, V ; commenté parell Desanges (Paris, 1980), p. 160-181.
  27. ↑ P. Salama, La colonie de Rusguniae d'après els inscriptions , dans Rev. afr. , XCIX, 1955, p. 5-20.
  28. ↑ Pline l'Ancien, Hist. Nat., V,2, 20. "La ciutat també du el títul de colónia en l'Itinerari de Antonino Augusto Caracalla.".
  29. ↑ Vore la bibliografia completa elaborada per Gsell en la seua AAA, full 5, nº 36.
  30. ↑ N. Duval, "Els Byzantins à Rusguniae". In: Histoire et archéologie de l'Afrique du Nord, IIè colloque international, Congrès dones sociétés savantes, 108è, Grenoble, 1983. P. 342. Duval: "Les chafades indiscutibles de la reocupaació bizantina són tan escasses a l'oest de Sétif que nos sorprén trobar en este antic port de la baïa d'Alger un chicotet grup de documents epigràfics que atesten, sense discussió, [la seua] presència [...]".
  31. ↑ Acta concilii Carthaginiensis anno 419 habiti, cognitio 4, § 433; 437; 510 f. Cf. Rusguniae: Brill's New Pauly Online
  32. ↑ "La Mitidja de l'antiquité", cit. op., p. 420.
  33. ↑ Marmol i Carvajal, L’Afrique de Marmol de la traduction de Nicholas Perrot sieur d’Ablancour. Paris, T2, 1677; p. 409.
  34. ↑ Al-Idrīsī, Livre de la récréation de l’homme désireux de connaître els pays; trad. partielle (Description de l'Afrique et de l'Espagne) de Reinhart P. A. Dozy et Michaël J. de Goeje, Oriental Press, Amsterdam, 1969; p. 104.
  35. ↑ Villegagnon, Nicolas Durand de. Relation de Charles-Quint contre Alger, cit. op. Note XIX, P. 105.
  36. ↑ Marmol i Carvajal, L’Afrique de Marmol, cit. op., p. 409.
  37. ↑ Selon Gsell ce serait Francisco López de Gómara, "Crònica dels Barbarrojas", Madrit, 1853.>
  38. ↑ Shaw, Thomas. Travels, Or Observations Relating to Several Parts of Barbary and the Levant: Illustrated with Cuts. No. 40. A. Miller in the Strand, and W. Sandby in Fleet-Street., 1757.
  39. ↑ A. Berbrugger, "La colonie de Rusguniae", Revue africaine : journal dones travaux de la Société historique algérienne, 1860, p. 30. "No devem jujar l'importància de Rusgunia per lo que apareix d'ella en l'actualitat: durant tres sigles, els turcs es varen abastir de materials llests per als edificis públics d'Alger; i els agents diplomàtics estrangers varen fer allí abundants collites de medalles, inscripcions, escultures i fragments de mosaics"; "El senyor Karstensen, antic cònsul de Dinamarca en Alger, em va dir que en temps del Dey hi havia vist pedres tretes de Matifou per a construir la volta i el pabelló de la Marina. Allí es varen trobar tablillas de marbre cobertes d'inscripcions, algunes en caràcters desconeguts. Ya a principis del sigle XVI, León l'Africà va senyalar que s'havien utilisat pedres romanes de Matifou per a alçar casi totes les muralles d'Alger".

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rusguniae&oldid=1577164»