Ruprechtia triflora
Ruprechtia triflora (ivirá) és una espècie perenne fanerógama d'arbreés dioicos de la família de les poligonáceas. És endèmica d'Argentina, Paraguay i Bolívia. Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat.
- Choroketi,[1] Choroquete, duraznillo, duraznillo colorat, higuerón, higuerilla femella, higuerilla macho, camamirla, manzano del camp, sacha manzano, virarú, virarú colorat (font: Syst Bot M 67:24)
Descripció
[editar | editar còdic]Menut arbre o arbust de 3 a 6 m d'altura, rarament 20, corfa plana, parda clara a rojós, es desprén enrulada en plaques menudes; copa globosa, molt ramificat des de la base; branques nudosas, en lenticelas. Fulls caducifolias, simples, pubescentes en el envés, ovadas a elíptiques, de 2-7 x 2-5 cm, tacades color rovell quan velles, àpiç agut, base obtusa; màrgens ondulat-crenados, en nervación destacada, fort en el envés; pecíol pubescente, de 4-12 mm de llarc. #Inflorescència en arracades de 3-9 cm de llarc, sense pedicels. Flor masculina rosada, de 2-4 mm de diàmetro, i periant 6-tépals, oblongo-elíptics, ciliats en vores; 9-estams, 6 en el verticilo exterior i 3 en l'interior, exertos; flor femenina de 6 mm de llarc, rojosa a groguenca, 3-sépals pubescentes, llineal-lanceolados, de 2-4 mm de llarc, soldats en un tubo molt curt; corola 3-pétals, casi atrofiados, llineals, lliures, menors que els sépals; menuts estaminodios. Frut aquenio en pera, de 8 x 3-4 mm, envolt en els 3 sépals acrescentes pardos, oblongos, de 25 mm de llarc. Llavor piriforme-trilobulada, 5-8 mm de llarc.
Us forrajero
[editar | editar còdic]El rebrot de la principal espècie de ramoneo, Ruprechtia triflora, no és significatiu per a determinar el forraje disponible en hivern, puix es comporta com a espècie de primavera, sense vegetació en estiu, i pert la seua biomassa foliar en autumne. Per lo tant, es deu acceptar que un sector del mont choroquete sistemàticament aprofitat en estiu, no puga tornar a ser utilisat en hivern sense posar en perill el fràgil equilibri, de l'ambient en la planura i zona de transició.[1] [2] archivat en Wayback Machine. En la situació més extensiva, en sistemes d'crío vacuna en casi exclusivament espècies de ramoneo, es necessiten de 22-34 ha per UA o 15-22 ha/cap (promig) per a cobrir els requeriments animals vacuns a lo llarc de l'any.
Font
[editar | editar còdic]- World Conservation Monitoring Centre 1998. Ruprechtia apetala. 2006 IUCN Llesta Roja d'Espècies Amenaçades; baixat 23 d'agost de 2007
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Diagnòstic Socieconómico - Pla de Desenroll Municipal».Governe de la Municipalitat de Charagua.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program.
- Germplasm Resources Information Network - (GRIN) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. [enllaç trencat] (29 nov. 2007)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruprechtia triflora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.