Ruprechtia laxiflora

Ruprechtia laxiflora, també coneguda com Viraró, Viraró crespo, marmelero, ibirá o guarapitá és una espècie fanerógama d'hàbit arbòreu o en alguns casos arbustivo, d'entre 8 a 30 metros d'alt. Pertany a la família Polygonaceae i la seua distribució nativa comprén el noreste d'Argentina, el sur del Brasil i de Paraguai i el noroest d'Uruguay, i sur de Bolívia sent abundant principalment en els boscs ribereños i zones aluvials.^[1] És una espècie dioica en flors menudes, les masculines blanc verdosas i les femenines rosades, abdós en arracades. Posseïx un frut de tipo aquenio, que conserva els sàpia'ls de la flor, primer verdosos i després rojosos, que utilisa per a la dispersió^[2]i que són valorats pel seu us ornamental.

Noms comuns

Guaraní: yvyra piu guasu
Castellà: marmelero, ibirá, guarapitá, viraró blanc

Arbre mijà de 8-15 i fins a 30 m d'altura, de copa regular, tronc de 3 a 9 dm de diàmetro, fullage vert intens, de corfa molt rugosa, de 35 mm de gruixa; fulls compostes, d'1 dm de llarc, pecioladas. Florés, d'1 cm de llarc, en arracades de 7-9 cm de llarc, vert groguenques. Frut de 5 cm d'ample. Llavor allargada, cilíndrica.

Àrea de dispersió

NEA nordest argentí, sur de Brasil i de Paraguay, Uruguay sur de .Bolívia

Usos

Posseïx fusta color groguenca, en tallar agradable i delicat aroma, en textura fina i homogénea, un gra dret, veteado i espigat. Es caracterisa per tindre un duramen pardo rosàceu dens. Ademés, té un secat ràpit i produïx rajaduras i clavills. És difícil de serrar, espalmat i lijado fàcil, excelent acabament. Dura per a clavar i entornellar, molt bon agarre. Densitat 740 kg/m³. Para fusteria, cadires, tirantería, machimbres, i mobiliari en general.

Ha segut objecte d'investigació per les seues propietats antioxidants i gastroprotectoras con relación a la seua capacitat de cicatrisar el teixit gàstric en el tractament d'úlceres estomacales en rates, gràcies a la presència de metabòlits secundaris com els flavonoides.^[3]

Fonts

López, J.A; Little, I; Ritz, G; Rombold, J; Hahn, W. 1987. Arbres comuns del Paraguay: ñande yvyra mata kuera. Paraguay, Cos de Pau, 425 pp.

Dona Costa Silva-Net, J., & Ximenes, R. M. (2021, 30 abril). Atividade antioxidant i gastroprotetora do decocto dona casca do caule de Ruprechtia laxiflora Meisn. (Polygonaceae). https://repositori.ufpe.br/handle/123456789/45979

Referències

↑ «Slope variation and population structure of tree species from different ecological groups in South Brazil».Anais dona Acadèmia Brasileira de Ciências.82(3)
643–652.ISSN 0001-3765.doi:10.1590/S0001-37652010000300012.Consultat el 2025-03-19.
↑ «ARBOREA» (en en). arborea.proyungas.org.ar. Consultat el 2025-03-19.
↑ «Atividade antioxidant i gastroprotetora do decocto dona casca do caule de Ruprechtia laxiflora Meisn. (Polygonaceae)». repositori.ufpe.br. Consultat el 2025-03-19.

^{[enllaç trencat]}
^{[enllaç trencat]}
Flora Nativa - Tom 2 editat en juny de 2007
Este artícul conté una traducció derivada de «Ruprechtia laxiflora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Slope variation and population structure of tree species from different ecological groups in South Brazil».Anais dona Acadèmia Brasileira de Ciências.82(3)
643–652.ISSN 0001-3765.doi:10.1590/S0001-37652010000300012.Consultat el 2025-03-19.

[2] «ARBOREA» (en en). arborea.proyungas.org.ar. Consultat el 2025-03-19.

[3] «Atividade antioxidant i gastroprotetora do decocto dona casca do caule de Ruprechtia laxiflora Meisn. (Polygonaceae)». repositori.ufpe.br. Consultat el 2025-03-19.

[1]

[2]

[3]