Anar al contingut

Rostrum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Rostre (artròpodes).
Model a escala d'un birreme romà en el que es pot apreciar el seu espolón d'atac en la proa.

El rostrum era un arma d'atac de la naus de guerra romanes consistent en un espolón fet d'una forta i robusta peça de fusta subjecta a la roda de l'embarcació i que a la seua volta es forrava de ferro o bronze. En ella s'intentava envestir als barcos enemics per a trencar-los el caixco i manar-los a pique. En els seus inicis consistia en una espècie de llança, per a més tarde passar a tindre forma de piràmide, con, banya i pico d'au. Els va haver també rectes en un, dos o tres dents (rostrum tridens)

En la seua construcció es prenia grans precaucions per a que estiguera subjectat de manera sòlida i no es desmontara pels chocs.

Els grecs ya utilisaven esta arma que denominaven émbolos.

Vore també