Ross 128 b
Ross 128 b és un exoplaneta del tamany de la Terra confirmat, provablement rocós, que orbita dins de la zona habitable interna de la nana roja Ross 128. És el segon exoplaneta potencialment més propenc trobat, a una distància d'al voltant de 11 anys llum; solament Pròxima Centauri b està més prop.
L'exoplaneta es va trobar utilisant una década de senyes de velocitat radial en l'espectrógraf HARPS (buscador d'alta precisió de planetes per mig de velocitat radial) en l'Observatori de La Cadira (en Chile).
Ross 128 b és l'exoplaneta potencialment més propenc que es troba prop d'una tranquila nana roja, i és considerat un dels millors candidats per a l'habitabilitat. El planeta és solament un 35 % més gran que la Terra, rep solament un 38 % més de llum solar i s'espera que siga una temperatura adequada per a que existixca aigua líquida en la superfície, si és que tinguera una atmòsfera.
El planeta no «transita» la seua estrela amfitriona, lo que farà que la caracterisació atmosfèrica siga molt difícil fins que els telescopis més grans com l'European Extremely Large Telescope o el James Webb Space Telescope entren en llínea.[1]
Característiques
Ubicat a sol 11 anys llum de distància, és el segon exoplaneta (és dir, que es troba fòra del sistema solar) més propenc a la Terra.
El més propenc, conegut com Pròxima b, té condicions menys hospitalàries per a la vida. Això es deu a que orbita l'estrela Pròxima Centauri, que és coneguda per ser una "nana roja" que llança poderoses erupció de partícules de radiació que colpegen a Pròxima b.
Habitabilitat
No es confirma que Ross 128 b estiga orbitando exactament dins de la zona habitable. Sembla residir dins de la vora interna, ya que rep aproximadament un 38 % més de llum solar que la Terra. La zona habitable es definix com la regió al voltant d'una estrela a on les temperatures són les adequades per a un planeta en una atmòsfera lo suficientment grossa com per a soportar l'aigua líquida, un ingredient clau en el desenroll de la vida.
En el seu fluix estelar moderadament alt, Ross 128 b provablement siga més propens a la pèrdua d'aigua, principalment en el costat que dona directament a l'estrela. No obstant, una atmòsfera pareguda a la Terra, suponent que existixca, podria distribuir l'energia rebuda de l'estrela al voltant del planeta i permetre que més àrees potencialment continguen aigua líquida.
L'autor de l'estudi, Xavier Bonfils, va senyalar la possibilitat d'una important capa de núvols en el costat que mira cap a les estreles, lo que bloquejaria l'entrada de molta energia estelar i ajudaria a mantindre el planeta fresc. Es calcula que té una temperatura d'a lo manco 280 K, en un valor d'Índex de similitut de la Terra (ESI) de 0,86 - empatat en el tercer més alt de qualsevol planeta en GJ 3323 b.
El planeta és considerat com un dels móns més semblats a la Terra jamai trobats en relació en les temperatures, el tamany i l'estrela amfitriona més be tranquila. Ross 128 b té una massa molt similar a la de la Terra, solament al voltant d'un 35 % més gran, i és provable que tinga un 10 % més de ràdio. La gravetat en el planeta seria solament una miqueta més alta. Ademés, la seua estrela amfitriona, Ross 128, és una estrela evolucionada en una activitat estelar estable. Moltes nanes roges com Pròxima Centauri i TRAPPIST-1 són propenses a lliberar fulguraciones potencialment mortals causades per poderosos camps magnètics. Mils de millons d'anys d'exposició a estes erupció poden despullar a un planeta de la seua atmòsfera i tornar-ho estèril, en cantitats possiblement perilloses de radiació. Mentres Ross 128 és conegut per produir tals vengales, són molt manco comunes i menys poderoses que les de les estreles mencionades anteriorment. Açò reduïx les provabilitats d'erosió atmosfèrica (si Ross 128 b tinguera atmòsfera) i aumentaria les provabilitats de la seua retenció sobre escales de temps geològiques.
A partir de 2017, encara no és possible determinar si Ross 128 b té una atmòsfera perque no «transita» davant de l'estrela. No obstant, les pròximes missions com el telescopi espacial James Webb i els pròxims telescopis terrestres massius, com el Telescopi de Trenta Metros i el Telescopi Extremadament Gran europeu, poden potencialment analisar l'atmòsfera de Ross 128 b, si tinguera una atmósfiera, sense la necessitat d'un trànsit. L'objectiu seria trobar les biofirmas en l'atmòsfera del planeta, que són substàncies químiques com l'oxigen, l'ozon i el metà, que a sovint es creen per mig de processos biològics.
Vore també
Habitabilitat en sistemes de nanes roges Llista d'exoplanetes potencialment habitables LHS 1140b, un enorme planeta pedregoso en zona habitable al voltant d'una atra tranquila estrela nana M. Pròxima Centauri b, un exoplaneta semblat a la Terra i potencialment habitable trobat pel mateix equip en agost de 2016. Luyten, estrela que té un planeta potencialment habitable. Kepler-438b, planeta en zona habitable del tamany de la Terra en una estrela amfitriona molt activa. Gliese 832 c, un dels exoplanetes més propencs potencialment habitables. TRAPPIST-1, té 7 planetes confirmats, 4 d'ells en la zona habitable:. TRAPPIST-1d TRAPPIST-1i TRAPPIST-1f TRAPPIST-1g
Referències
- ↑ Bonfils, Xavier. “A temperate exo-Earth around a quiet M dwarf at 3.4 parsecs”. Astronomy and Astrophysics. doi:.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ross 128 b» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.