Rosa pouzinii
Rosa pouzinii és un arbust de la família de les rosàcees.
Descripció
Escaramujo semblat a la Rosa canina. Ve caracterisada pels seus brots i branques prims i flexuosos, a sovint coloreats de roig; hojuelas menudes, ovado-redonejades o elíptiques en el bode profunda i doblement serrat, les dents arrematades en una glandulita, lampiñas o pelosas només en els nervis pel envés. El pecíol i raquis del full solen dur algunes glàndules pediculadas, que són abundants en el pedicel de la flor. La corola és més menuda, de color rosat o rarament blanca, els sàpia-hos caducs en el frut i els estigmes lampiños o molt poc pelosos.[1] Cinorrodón ovoide, d'1-2 cm de color roig, glabro i en glàndules en el pedúncul.[2]
Distribució i hàbitat
En el Mediterràneu. S'estén per casi tota la península ibèrica. Habita en linderos i clars del bosc, en solans pedregosas, ascendint des del nivell de la mar fins a uns 1.400 m d'altitut.
Taxonomia
Rosa pouzinii va ser descrita per Leopold Trattinnick i publicat en Rosacearum monographia 2 : 112 (1823)[3]
Rosa: nom genèric que prové directament i sense canvis del llatí rosa que deriva a la seua volta del grec antic rhódon, , en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»
pouzinii: epítet
Nom comuns
- Castellà: abrojos, agabanza, agabanzo, artos, calambrujo, chincholero, escambrón, escarambrojo, escaramojo, escaramujo (5), escarbaculo, espino escaramujo, gabanza, galabardera, garrabera, mosqueta selvat, picaespalda, punche escaramujero, rosa llauradora, rosa canina, rosa de culebra, rosa de gos, rosa montés, rosa perruna, roser brau, roser bravío, roser de fardacho, roser del diable, roser garbancero, roser perruno, roser salvage, roser selvat (4), roser trepador, tapaculo, tapaculos, ungla de gat, albarzer de gos, albarzer garbancera, albarzer perruna, albarzer-roser.(el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[4]
Referències
- ↑ López González, Ginés A. (2007). , 3ª edició, Madrit Mundi-Prensa.
- ↑ Net Ojeda, R. (2006). , Torredonjimeno:RNO. ISBN ISBN 84-611-1887-1.
- ↑ «Rosa pouzinii». Flora Vascular. Consultat el 11 d'agost de 2014.
- ↑ «Rosa pouzinii». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 11 d'agost de 2014.
Bibliografia
- Pedro Montserrat Recoder, Daniel Gómez García, José Vicente Ferrández Palau i Manuel Bernal Gálvez (2015): Roses d'Aragó i terres veïnes. Colecció Monografies de Botànica Ibèrica, nº 14. Jaca (Osca) 324 pàgines en COLOR. Edita: Jolube Consultor Botànic i Editor. ISBN 978-84-941996-9-1
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rosa pouzinii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.