Ronroneo

El ronroneo és una espècie de ronquido característic fet per alguns felinos en demostració de content.[1] És part del seu sistema de comunicació. Varia en funció de l'individu (per eixemple, el volum i el to) i d'unes espècies a unes atres, i pot ser caracterisat com un zumbido tonal. En gats domèstics el ronroneo té una freqüència entre 25 i 150 vibracions per segon.[2]
Este particular sò indica confiança, felicitat o benestar i es produïx quan se senten segurs i protegits. No se sap en certea d'on prové este sò que més be constituïx una vibració.
Hui en dia se sap que els gats ronronean per la contracció i relaixació rítmica dels músculs de la laringe. En la seua vibració, la laringe regula el pas de l'aire cap a les cordes vocals.
Mecanisme
Fins fa poc es creïa que només els felinos del gènero Felis podien ronronear.[3] No obstant els felinos del gènero Panthera (tigre, lleó, jaguar i lleopart) també ho fan, pero solament quan exhalan. Eixemples d'un guepardo i un serval ronroneando es poden escoltar en les pàgines de Robert Eklund.[4]

Conjectura
A pesar de ser un fenomen universalment conegut, el mecanisme pel qual els gats ronronean és difícil d'explicar. Açò es deu en part a que el gat no té cap característica anatòmica evident que anara l'única responsable.
- Una hipòtesis respalada per estudis electromiográficos és que els gats ronronean en produir soroll en unes ràpides tremolació dels músculs de la seua laringe, que dilaten i restringixen la glotis a gran velocitat, causant vibracions en l'aire durant l'inhalació i l'exhalació.[5] Combinada en la constant inhalació i exhalació d'aire mentres el gat respira, el ronroneo es produïx en forts harmònics.[6]
- Una atra propon que el ronroneo és un fenomen d'orige hemodinámico: La vibració palpable s'origina en la vena cava posterior, en el lloc a on travessa el diafragma. Els músculs comprimixen el fluix sanguíneu provocant vibracions que són transmeses pels bronquis.
Motius
La raó per la qual els felinos ronronean és desconeguda; pero els gats solen fer-ho quan es relaixen en ser acariciats, quan se senten segurs[7][8][9] o quan mengen. Les gates a voltes ronronean en parir[10][2][8] o quan estan alletant a les seues cries, i estes a la seua volta també ronronean quan són alletades. No obstant es coneixen casos en els quals ho han fet quan estaven ferits, malalts, dolorits o morint.[7][2][8] El ronroneo pot ser un sistema de senyals entre la mare i els gatets malalts. Una teoria és que no és un signe d'amor, sino d'intentar mostrar l'amistat; per eixemple, quan un gat està nerviós (necessitant atenció mèdica potser) pot ronronear per a evitar ser lastimado.[10][7] El etólogo alemà Paul Leyhausen ho interpreta com una senyal de que el gat que ronronea està comunicant que no és una amenaça.[11]
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 von Muggenthaler: op. cit.
- ↑ Overview of Felidae
- ↑ Robert Eklund: guepardo ronroneando i serval ronroneando. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Dyce, Sack i Wensing: op. cit., pág, 156.
- ↑ Com ronronea un puma. [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Pawprints and Purrs: op. cit.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 von Muggenthaler i Wright: op. cit.
- ↑ Cow🐈🐈🐈herd: op. cit.
- ↑ 10,0 10,1 Syufy: op. cit.
- ↑ Leyhausen: op. cit.
Bibliografia
- Dyce, K.M.; Sack, W.O. i Wensing, C.J.G. (2002). Textbook of Veterinary Anatomy, Ed. Saunders. ISBN 0-7216-8966-3.
- «El ronroneo del gat».(nº 54)Consultat el 6 de juny de 2009.
- Cowherd, Sharon. «The Cat's Remarkable Purr» (en anglés). isnare.com. Consultat el 6 de juny de 2009.
- von Muggenthaler, Elizabeth i Wright, Bill. «Solving The Cat's Purr Mystery using Accelerometers» (en anglés). Brüel & Kjær Magazine. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2009. Consultat el 6 de juny de 2009.
- Syufy, Franny. «The Remarkable Purr of a Cat» (en anglés). cats.about.com. Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2009. Consultat el 6 de juny de 2009.
- von Muggenthaler, Elizabeth. «A bio-mechanical healing mechanism» (en anglés). Fauna comunications. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2008. Consultat el 6 de juny de 2009.
- Leyhausen, Paul; traduït per Tonkin, Bàrbara A. (1979). Cat Behavior: The Predatory and Social Behavior of Domestic and Wild Cats, Garland STPM Press. ISBN 0-8240-7017-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ronroneo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.