Anar al contingut

Romeria de la Verge del Henar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Romeria del Henar.

La Romeria de la Verge del Henar, també coneguda com a Romeria del Henar o simplement El Henar és una romeria que se celebra en la praderia del Santuari de La nostra Senyora del Henar, pertanyent al municipi segoviano de Cuéllar (Castella i Lleó).

Se celebra en honor de la Verge del Henar, una advocaació mariana coronada canónicament que ostenta els títuls de patrona dels resineros d'Espanya, patrona de la Comunitat de Vila i Terra de Cuéllar i alcaldesa honoraria de Cuéllar.

Celebració

Se celebra la seua festa el dumenge anterior a Sant Mateo en una espectacular romeria que congrega anualment a unes 50.000 persones i constituïx una de les concentracions religioses més fervorosas,[1] puix a ella acodix gent de tots els punts del país.[2]

Les celebracions comencen en un novenario en honor de l'image, que es prolonga fins al dia de la festivitat. La vespra de la festa se celebra una vigília, que culmina a la vespradeta en la processó del Rosari de les Antorches, en la que els fidels porten vés-les, llàntias i antorchas, recorrent en l'image tota la praderia.[3] Eixa nit el santuari permaneix obert, per a acollir a la gran cantitat de peregrís que s'acosten a venerar a l'image.[2] Al sendemà té lloc la Solemnitat de La nostra Senyora del Henar.

Romeria del Henar a principis de el XX.

Des de primerenca hora del matí se celebren misses i diversos actes llitúrgics, de major importància la Missa Major. L'image és treta en vas de la seua camarín, i traslladada des del temple fins a la praderia, lloc de celebració, en una carrossa. Una volta finalisada la missa, es dona pas a la processó per tot el recint, fins a aplegar novament a la porta del Santuari, concloent en la vora de la Salve Popular. Durant la processó i per tradició popular, els pares pugen als seus fills en la carrossa de la Verge, per a que l'acompanyen durant el recorregut, que és amenisat en música de dulzaina i tamboril, tan popular de la zona, i que els romers acompanyen ballant la jota castellana.[4]


Durant tota la jornada es realisa una fira paralela a la romeria, ubicada en la Chopera del Henar, i en la que intervenen centenars de llocs ambulants en mercaderies variades. També es poden trobar diverses atraccions per als chiquets, i varis bars en els que es degusten les típiques sardines torrades.[5] El dumenge següent a la romeria se celebra la festa anomenada “El Henarillo”, en la que també es realisen diversos actes religiosos, aixina com la fira del dumenge anterior.[6]

Referències

  1. ↑ VARIOS AUTORES: María en els pobles d'Espanya. Guia per a visitar els Santuaris Marianos de Castella-Lleó, 1988, pág. 336.
  2. ↑ 2,0 2,1 AGUADO, J. J.: [enllaç trencat], El Dia de Valladolit, El Henar, ed. 15.09.08, consultat el 30.10.2008.
  3. ↑ RICO, Mónica: Comencen els actes llitúrgics en honor a la Verge del Henar, El Nort de Castella, Cuéllar, ed. 04.09.07, consultat el 30.10.2008.
  4. ↑ PASCUAL MAYO, Nuria: [enllaç trencat], L'Alvançat de Segòvia, Cuéllar, 2008, consultat el 30.10.2008.
  5. ↑ PASCUAL MAYO, Nuria: [enllaç trencat], L'Alvançat de Segòvia, consultat el 30.10.2008.
  6. ↑ RICO, Mónica: Del Henar al Henarillo en mercat, El Nort de Castella, Cuéllar, ed. 24.09.07, consultat el 30.10.2008.

Bibliografia

  • ARRIBAS, Miguel María (O. CARM): La Verge del Henar i el seu santuari. En Estudis Segovianos, Segòvia, 1973, Tom XXV, n.º 74-75, pp. 371-444.
  • V; V, Miguel María; V, José María; V, Darío (1992). Guia per a visitar els santuaris marianos de Castella-Lleó, Trobe. OCLC 434229949. ISBN 978-84-7490-286-0.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Romeria_de_la_Verge_del_Henar&oldid=1360370»