Anar al contingut

Romeria de Olarizu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Romeria de Olarizu

La Romeria de Olarizu és una festa popular que se celebra en les campas de Olarizu, ubicades en el sur de Vitòria (Àlaba, País Vasc) baix el cerro del mateix nom, el dilluns posterior al 8 de setembre.

Història

Toponímia

El terme Olarizu procedix del nom d'un antic llogaret que es despobló en el XIV i els terrenys de la qual varen passar a la ciutat de Vitòria. En 1025 el lloc es documenta en la Reixa de Sant Millán en el nom de Hollarruizi; com Hollarruizu en documentació de 1257; i ya en el XIX, com Olharizu. Fins a principis de el XIX va estar en peu l'ermita de Santa María de Olarizu, parròquia del llogaret, que apareixia ya en documentació datada en 1465. L'orige de la denominació del mont, Kutzemendi, no té relació en la creu actual, sino en esta antiga ermita i l'existència d'una creu de fusta junt a ella.[1][2]

Orígens

Existixen vestigis de l'existència d'un antic poblat fortificado en l'ala surest del cerro de Olarizu, conegut com castre de Kutzemendi, que conta en restants de l'Edat del Ferro, la romanisació i el periodo migeval i que va ser descobert per José Miguel de Barandiarán en 1926. Segons la Societat Cultural Landazuri, en les intervencions arqueològiques es va constatar també la presència d'una gran muralla que protegia el castre, estructures habitacionales ben conservades i atres restants materials de singular valor i calitat.[3][4][5]

En 1743 es construïx en les campas la Casa de la Dehesa, que va vindre a reemplaçar a una atra chicoteta casa que va ser devastada en un incendi. Allí vivia el pastor el ganado del qual, comunal, pastaba en la zona i del que s'abastia a les carniceries vitorianes. La dehesa va ser utilisada també per a que en ella pastaran els bous abans de ser traslladats a la plaça per a la seua brega en Vitòria.[6] Despuix de perdre l'us ganader, la construcció es va utilisar com a almagasén fins que, en 1987, es varen iniciar els treballs de restauració. En 1995 es va inaugurar un edifici bioclimàtic que acull el centre de visitants del jardí botànic de Olarizu i atres instalacions del Centre d'Estudis Ambientals (CEA) del Ajuntament de Vitòria.[7][8]

Descripció

Data

La data de la romeria de Olarizu varia cada any en funció del calendari, pero complint una regla fixa: se celebra el primer dilluns següent a la festivitat de la Natividad de la Verge (8 de setembre). La jornada mig festiva (de matí és dia de llabor) marca en Vitòria el final del cicle estiuenc i complix el rito llaurador de l'acció de gràcies per la recollida de les collites.[5]

La visita als mojones

Aplegada de les autoritats de la corporació de l'ajuntament a les campas en 1915

El dia s'inicia molt primerenc en la tradicional visita anual als mojones que delimiten el terme municipal per part de la corporació de Vitòria, en la persona que ostenta l'alcaldia al cap. Este acte apareix ya registrat en un document que es troba en l'Archiu municipal de Vitòria i que està datat en 1590. En ell es menciona que la visita es realisava en dates variables, no en setembre com actualment. La costum de celebrar estos actes de forma fixa el dilluns següent a la Verge de setembre, es va generalisar ya en la segona mitat de el XIX. Possiblement tinguera que vore este fet en la renovació de mojones iniciada en 1867. Alguns dels actes que acompanyaven antigament a les visites als fites del municipi, ans que existiren les celebracions populars, tenien caràcter religiós. Des dels seus començos, la visita protocolària i solemne s'inicia «a on va quedar la mojonera l'any passat» i es continua «fins a a on alcanç i permeta el temps», per lo que el número de mojones visitats cada any és variable. La celebració conjunta d'abdós actes de diferent antiguetat i caràcter, l'inspecció dels mojones (administratiu) i la romeria (popular) és prou recent.[2][9][10]

Camí de la romeria entre Vitòria i Olarizu des del cerro

El dia 14 de juny de 1878 l'ajuntament acorda «proporcionar major vida i animació a la ciutat establint fires per al més de setembre, subvencionant les despeses de festejos». Al començament de el XX ya s'havia implantat oficialment la celebració en Olarizu, com ho atesten antigues fotografies de fotografies de 1900. L'expansió urbana cap al sur, l'arribada del ferrocarril, l'aument de població, la prosperitat econòmica i la difusió en els mijos de comunicació locals varen contribuir de manera decisiva a la popularisació i la consolidació de la costum d'acodir a la romeria. [2][9]

Casa de la Dehesa i cerro de Olarizu
Campas de Olarizu en la Casa de la Dehesa al fondo.

Pujada al cerro

La pujada al cerro de Olarizu, es referència per primera volta cap a la segona mitat de el XIX.[9] La creu que corona el cerro no està relacionada en la romeria, va ser erigida en 1952 en recort de la Santa Missió de Vitòria per iniciativa de representants de la societat civil vitoriana i el respal del bisbat. Té dèu metros d'altura i, a raïl de les discussions que la seua construcció va provocar entre autoritats civils i religioses, mai es va aplegar a inaugurar oficialment. En una placa en la seua base se citen a díhuit sacerdots morts durant la Guerra Civil. Ha segut objecte de numeroses polèmiques i inclús es va intentar derribar-la. S'ha propost la creació d'un lloc de memòria contextualizado.[11][12][13]

Des de setembre de 2025, sobre el cerro es troba un chicotet buçó en un eguzkilore i la silueta del mont. Este buçó montanyenc recorda el primer mileni d'Adurza, Olarizu i Mendiola, els tres punts de l'entorn, en una placa que arreplega cóm es nomenava a estos pobles en la Reixa de Sant Millán de 1025. El buçó va ser instalat pel club de montanya Sant Ignacio Basotxo.[14]

Celebració en les campas

El recorregut dels mojones per part de les autoritats és l'antesala a un programa extens d'actes que té lloc en les campas de Olarizu i que s'inicia en el llançament d'eixides, volteo de campanes i oració del ángelus des dels pobles de la zona. A continuació té lloc una alubiada popular. Per la vesprada, les campas són l'escenari de jocs infantils, jagants i cabezudos, animació musical, danses i deport rural. La tornada de la romeria a Vitòria s'inicia a les 8 de la vesprada, i és acompanyat per la Banda municipal de Música, txistularis, trikitixas i gaiteros. A partir d'eixe moment, la festa es trasllada a la Plaça Nova.[15][16][17][18] A lo llarc del camí d'anada i regrés a Olarizu se situen llocs d'aliments com a rebosteria, formage o embotits i atres productes artesanals típics. Tampoc falten llocs de gelats i txosnas.[19][20]

Referències

  1. ↑ «Olarizu - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en és). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Consultat el 2026-03-29.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «La romeria de Olárizu» (en és). El Blog de Betoño. Consultat el 2026-03-29.
  3. ↑ «Poblat de Kutzemendi. Ondarea. Sistema d'informació del Patrimoni Cultural Vasc» (en és). www.euskadi.eus. Archivat des d'el original, el 2023-12-18. Consultat el 2026-03-29.
  4. ↑ «Kutzemendi - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en és). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Consultat el 2026-03-29.
  5. ↑ 5,0 5,1 «¿Cóm es decidix quàn cau la festa de Olárizu?» (en és). El Diari Vasc. Consultat el 2026-03-29.
  6. ↑ «Olarizu - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en és). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Consultat el 2026-03-29.
  7. ↑ «Jardí Botànic de Olarizu - Informació pràctica» (en és). www.vitoria-gasteiz.org. Consultat el 2026-03-29.
  8. ↑ «Romeria de Olarizu» (en és). www.vitoria-gasteiz.org. Consultat el 2026-03-28.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «La visita de mojones i la romeria de Olárizu». www.euskonews.eus. Consultat el 2026-03-29.
  10. ↑ Peciña, Manuel (1982). El Vitòria de principis de sigle i els seus pintors, Vitòria: Diputació Foral de álava, pp. 61-61. ISBN 8417536159.
  11. ↑ «La verdadera història de la creu de Olárizu» (en és). El Correu. Consultat el 2026-03-29.
  12. ↑ «El sinsentido de tirar la creu de Olarizu» (en és). Diari de Notícies d'Àlaba. Consultat el 2026-03-29.
  13. ↑ «de-atacada-grup-desconeguts-201812201352_notícia.html La creu vitoriana de Olárizu queda sériament danyada despuix de ser atacada per un grup de desconeguts» (en és). Diari ABC. Consultat el 2026-03-29.
  14. ↑ «a-esta-romeria-junt-a-la-creu-de-olarizu/ La novetat per a esta romeria junt a la Creu de Olarizu» (en és). Gasteiz Hui. Consultat el 2026-03-29.
  15. ↑ «La Corporació municipal recorre, junt a representants dels pobles de Vitòria-Gasteiz, els 38 mojones entre Lubiano i Andollu « Notes de prensa» (en és-es). Consultat el 2026-03-29.
  16. ↑ «Jagants i cabezudos en Olarizu». photo.llaurava.eus. Consultat el 2026-03-29.
  17. ↑ «cosa-recent-o-antic/ Els jagants i cabezudos en Olarizu: ¿alguna cosa recent o antic?» (en és-es). Consultat el 2026-03-29.
  18. ↑ «Mils de gasteiztarras prenen la campa per a gojar de l'última romeria d'estiu» (en és). Diari de Notícies d'Àlaba. Consultat el 2026-03-29.
  19. ↑ «[1]». Consultat el 2026-03-29 (en és).
  20. ↑ «Comercie i hostaleria - Mercat de la Romeria de Olárizu» (en és). www.vitoria-gasteiz.org. Consultat el 2026-03-29.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Romeria_de_Olarizu&oldid=1495316»