Anar al contingut

Roma quadrata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Image que demostra la topografia de Roma Quadrata en 753 a. C.

Roma Quadrata (en espanyol, 'Roma quadrada'), va anar el nom que se li va donar al conjunt de pobles llatins, etruscs i sabinos que vivien a les vores del riu Tíber i que varen formar lo que més vesprada es cridaria Roma.

Història

[editar | editar còdic]

Esta ciutat es va formar en el VIII encara que la llegenda la situa el 21 d'abril de 753 a. C., data que marcava l'any 1 del calendari romà. També conta la llegenda que la ciutat va ser fundada per Rómulo i Rem, matant el primer al segon, convertint-se aixina en l'únic sobirà.

No obstant, atres autors, a mig camí entre la llegenda i la realitat històrica documentada arqueológicament, donen a la Roma Quadrata atres tres definicions diferents: la primera es correspondria en tot el tossal del Palatino, com referixen Plutarco,[1] Dionisio de Halicarnaso[2] i Apiano,[3] la segona, a una restringida zona monumental, llimitada a l'àrea de Apollinis —zona del Temple d'Apolo Palatino—, que ocupava una chicoteta part del Palatino[4][5] i una tercera, a una fosar, que provablement no aplegara a murus terreus, que rodejava el Palatino.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plutarco, Vida de Romulo, 9, 4.
  2. Dionisio de Halicarnaso, Antiguetats romanes, I, 88, 2.
  3. Apiano, Sobre els reis de Roma, fr. 1–9.
  4. Ovidio, Fastos, IV, 823–824.
  5. Festo, De verborum significatu, 310 L.
  6. Andrea Carandini, Roma, il primer giorno, Roma-Bari, Laterza, 2007.


Referències

[editar | editar còdic]