Rodege montuvio
Rodege montuvio és el nom en el que es coneix al rodege d'Equador. Esta activitat es concentra al voltant de tota la conca del riu Guayas i és una de les festes que definixen l'identitat del poble montuvio, els vaquers de l'Equador.
Història
[editar | editar còdic]Els orígens del rodege montuvio escomencen originalment en les festes de fandango de l'época colonial durant la Real Audiència de Quito i que varen començar a reunir expressions culturals i simbòliques del mestiçage, segons l'investigador i folclorista Wilman Ordóñez.[1] Fins a la segona mitat de el XX els rodeos es realisaven en les sales de les facendes per al fruïment dels seus amos pero tot era de manera privada.[2] Açò va escomençar a canviar l'any de 1926, quan el rodege es va fer visible com una manifestació cultural dels montuvios gràcies a l'esforç del periodiste Rodrigo de Triana (Rodrigo Chávez González), qui va llançar una “campanya criolla” en els montuvios com els principals protagonistes.[3] Entre les fites històriques que menciona el llibre es troba la fundació del Festival Montuvio en Guayaquil (12 d'octubre de 1926). Açò a la seua volta va ser idea original de Rodrigo Chávez González, qui fora l'impulsor de l'investigació i el rescat del folklore local, en el respal de l'Associació de Ganaders. El rodege ademés li'l sol fer descalce, per esta raó es coneix als montuvios com els vaquers descalzos.[1][4]
Les expressions festives del poble de montuvio estan totes interconectadas. Es manifesten en la gran posada en escena del rodege, a on també trobem l'amorfino, que originalment era vora i dansa i que es conserva com a expressió consumada, guardant les seues característiques tradicionals, lo que la convertixen en la manifestació de l'oralitat equatoriana. El rodege equatorià és l'expressió d'una convivència que està lligada a l'amor dels montuvios pels seus animals, especialment els cavalls. Este procés d'afirmació d'un sentit d'identitat a través de l'expressió cultural també està present en el rodege. El rodege és també producte de la “hibridació” cultural i simbòlica de raïls europees, indígenes i afrodescendientes que determinen l'etnicitat universal que engloba a totes les demés d'Equador.[1]
Celebració en l'actualitat
[editar | editar còdic]Activitats
[editar | editar còdic]
A pesar de que el 12 d'octubre és oficialment el dia del montuvio equatorià, és durant tot el més que ocorren les celebracions. Estes es concentren en el llitoral equatorià especialment i correspon a la festa típica dels montuvios, ademés dels chigualos durant el més de decembre. Per esta raó s'aprofita esta festa per a poder adequar els espais i construir les places a on es porten a terme els rodeos. Ademés d'açò s'elegix a una Criolla Bonica en a on competixen dònes de cada cantón en les províncies. No solament es califica la bellea de les dònes sino també la seua destrea al moment de cavalcar. Al final terminen els festejos en balls populars.
Els principals espectàculs que es desenrollaven en esta festa rural són:[5]
- Desfilada de ginets en vestimenta tradicional.
- Exhibició de destrea dels ginets montant un cavall sense caure al sol.
- Acrobàcia relacionades en els cavalls, ginets i a voltes bous.
- La cridada "sòrt del llaç", és dir, enllaçar en una corda a un animal distant.
- Comparses, balls populars, presentació de grups folklòrics.
- Venda de artesania, objectes antics.
- Oferta de medicina ancestral
- Gastronomia tradicional criolla com tongas, viches, etc.
- Concurs d'amorfinos
Localitats
[editar | editar còdic]D'acort a l'últim inventari realisat dels llocs a on es fan rodeos montuvios, trobem els següents cantones en la Província dels Rius i Guayas:[6][7]
| Cantón | Data | Lloc |
|---|---|---|
| Bava[8] | 12 d'octubre i 15 de setembre | Parròquia Illa Bejucal i Recint Resbalón |
| Babahoyo | 12 d'octubre | Parròquia Pimocha |
| Finestres | 12 d'octubre | Parròquia Zapotal |
| Puebloviejo | 12 i 13 d'octubre | Parròquia Sant Joan Nou |
| Bona fe | 7 d'agost i 12 d'octubre | Centre de la ciutat |
| Mocache | 12 d'octubre | Recint Sant Ignacio |
| Palenque | 12 d'octubre | Facenda María |
| Vinces | 12 d'octubre | Facenda Santa Marta |
| Urdaneta | 12 d'octubre | Ciutadella Els Sauces |
| Valéncia | 12 d'octubre | Facenda El Rosario |
| Quevedo | 12 d'octubre | Parròquia Sant Carlos |
| Salitre[9] | 12 i 13 d'octubre | Centre de la ciutat |
| Vernaza | 12 i 13 d'octubre | Recint en les afores |
| Urbina | 12 i 13 d'octubre | Recint en les afores |
| Palestina | 12 i 13 d'octubre | Centre de la ciutat |
| Santa Lucía | 12 i 13 d'octubre | Recint en les afores |
| Daule | 12 i 13 d'octubre | Centre de la ciutat |
| Naranjal | 12 d'octubre | Recint en les afores |
| Balzar | 12 i 13 d'octubre | Recint en les afores |
| El Triumfo | 12 i 13 d'octubre | Centre de la ciutat |
| Bucay | 12 i 13 d'octubre | Recint en les afores |
| El Empalme | 12 i 13 d'octubre | Centre de la ciutat |
| Colimes | 12 d'octubre i 29 d'abril |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Un llibre recorre el història del rodege montuvio en Guayas» (en és). El Comerç. Consultat el 2024-06-04.
- ↑ «En Guayaquil es presenta llibre sobre el Rodege Montuvio – Institut Nacional de Patrimoni Cultural» (en és). Consultat el 2024-06-04.
- ↑ Quito : FLACSO Sèu Equador.Consultat el 2024-07-11.
- ↑ «L'evolució del rodege montuvio és rescatada en llibre de dos historiadors» (en és-és). El Telégraf. Consultat el 2024-06-04.
- ↑ «El Rodege Montuvio, una tradició popular de l'Equador» (en és-es). Equador Travel. Consultat el 2024-06-04.
- ↑ BABAHOYO: UTB, 2022.Consultat el 2024-07-11.
- ↑ Consultat el 2024-07-11.
- ↑ Babahoyo: UTB, 2016.Consultat el 2024-07-11.
- ↑ Espol.Consultat el 2024-07-11.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hidalgo i Ordóñez, Ginet, llaç i monta. Història del rodege montuvio en la província del Guayas
- Roures Humberto, De la Quadra, El montuvio equatorià, ensaig de presentació. Libresa, 1996
- Roures Humberto, Testimoni i tendència mítica en l'obra de José de la Quadra, 1976
- Cusme Alejandra. Memòria del mont: Manuel Rendón Solórzano, ISBN:9789942096111, 9942096116, 2017
- Pereira Valarezo, La festa popular tradicional de l'Equador, ISBN:9789978927175, 9978927174, 2009
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rodeo montuvio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.