Riuet de Cuta
El Riuet de Cuta és un afluent del riu Gorgos, que discorre íntegrament pel terme municipal de Xaló, en la comarca de la Marina Alta.
Descripció física[editar | editar còdic]
El Riuet de Cuta s'origina per la confluència del Barranc de Masserof, que baixa des de la partida homònima, i la de Mirto, que descendix des de la Serra del Herrero. Se tracta de dos barrancs típics de montanya que discorren per llits estretss i tortuosos. El Riuet s'eixampla a mida que va arrimant-se al punt de confluència en el riu Gorgos, que se troba situat en la partida del Pla de l'Horta de Xaló. El seu tram final presenta uns màrgens laterals molt fràgils per l'acció desestabilisadora de les creixcudes que solen produir-se en la primavera d'hivern, que en Xaló acostuma a ser l'estació més plujosa de l'any. El curs d'esta corrent d'aigua marca la divisòria entre les partides de Benibrai a l'oest i la de Cuta a l'est.
La Séquia de Torres[editar | editar còdic]
En el Riuet de Cuta desemboca en la Séquia de Torres, que quant plou recull les aigües que baixen des de Benibrai en direcció al núcleu urbà de Xaló. No és una séquia de rec, sino de drenage. No se coneix la data en que fon construïda, pero en l'any 1847 ya apareixia representada en un pla de Xaló. Un informe municipal del dia 22 de giner de 1991 senyalava la necessitat que la séquia se mantinguera sempre en bon estat de conservació i que, en cas de que se cobrira, esta actuació urbanística se deuria eixecutar en el degut recapte en el fi de garantisar la suficient capacitat d'evacuació.
La Por del Riuet de Cuta[editar | editar còdic]
La Por és una figura femenina del folclor local. Els pocs que s'han trobat en ella coincidixen en afirmar que se tracta d'una dona, vestida de dol, que deambula cada nit per la vora del Riuet. No se li veu la cara perque la du tapada en un vel. Tampoc se la pot atrapar perque fuig tan pronte se sent observada. Com criatura nocturna, la Por fruïx d'una vista potentíssima i d'un oít increiblement fi. S'aprovisiona de les frutes i verdures dels camps de cultiu i, per això, els llauradors li diuen l'arrambladora de collites.