El Sant Francisco o Vicachá és un curs fluvial que travessa la sabana de Bogotà d'est a oest i que està estretament relacionat en l'història de la ciutat. Est marcava el llímit nort de la Bogotà en els seus anys de fundació colonial. Naix en el páramo de Creu Verda i baixa des del cerro de Monserrate. En aplegar a la ciutat és canalisat. En l'actual avinguda Jiménez en carrer Sext confluïx per baix de la terra en el riu Sant Agustín.[1][2]

Riu Sant Francisco (Bogotà)

Resenya històrica

Originalment era conegut pels pobles indígenes que habitaven la sabana de Bogotà com a riu Vicachá que significa "La resplandor de la nit".[3] Era el riu més caudaloso de la regió i durant els seus primers sigles, va abastir d'aigua a tota la ciutat, servint el seu curs com a llímit sur a la jurisdicció de la parròquia de Les Neus.

En l'establiment de la comunitat religiosa franciscana en 1550 i la construcció de l'iglésia de Sant Francisco en la ribera nort, el riu Vicachá adoptaria el nom de Sant Francisco.

Durant la década de 1930 el riu va ser canalisat i en el seu lloc es va establir l'Avinguda Jiménez.[3] Entre 1999 i 2001 es va construir l'Eix Ambiental recuperant un fragment del seu traçat original.

Caixer

Naix en el páramo de Creu Verda[2] i s'estén des del cerro de Monserrate, rep el cabal de les quebrades Sant Bruno i Guadalupe i del riu Sant Agustín en l'actual avinguda Caracas en carrer Sext, no llunt de l'actual edifici de Medicina Llegal.

Posteriorment seguix canalisat i subterràneu per tota l'avinguda dels Comuneros (carrer Sext). És visible en la carrera 24. Es desvia a l'avinguda calle Tercera entre les carreres Trentasset i Trentanou. Rep les aigües servides dels barris Primavera, Jazmín, Galán, Sant Rafael i Praderia. Travessa la localitat de Pont Aranda i l'avinguda carrera 68 per a unir-se a l'altura del carrer Quart en l'Avinguda Carrera 68 al riu Fucha.

Vore també

Referències

  1. ↑ «El riu que corre: una història del riu Sant Francisco i l'Avinguda Jiménez» (en és). bibliotecadigitaldebogota. gov. co. Consultat el 2024-03-22.
  2. ↑ 2,0 2,1 Història de Bogotà — Sigle XX, pág. 96.
  3. ↑ 3,0 3,1 Íbid.

Bibliografia

  • VV. AA., director Fabio Puyo Vasc, Història de Bogotà Prenc III - Sigle XX, Bogotà, 2007. ISBN 9789588293318.