Anar al contingut

Riu Guadalmez

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Guadalmez

El Guadalmez és un riu del centre-sur de la península ibèrica pertanyent a la conca hidrogràfica del Guadiana que discorre entre les províncies de Còrdova i Ciutat Real.

És el de major llongitut entre els afluents del riu Zújar.[1]

Curs

Naix en el terme municipal de Cardeña prop del llímit de la província de Còrdova en la de Ciutat Real. Transcorre en sentit noroest, definint durant casi tot l'el seu recorregut el llímit de les províncies mencionades. Despuix d'uns 90 km aproximats de recorregut, aboca les seues aigües en l'embassament del Zújar en el terme de Capella, ya en territori de l'extremenya província de Badajoz.

El Guadalmez discorre a través d'un paisage de relleu poc pronunciat, aproximadament un 3% de pendent, per lo que el règim de la corrent és tranquil. No obstant, en algunes zones, la presència d'afloraments rocosos fa que es produïxquen encajonamientos i alvertents més destacables, per lo que el règim de les aigües es fa més turbulento. El seu caixer s'ubica entre dos penillanuras com són el vall dels Pedroches i el vall de Alcudia, caracterisats per la presència d'importants zones adehesadas i de cultiu.[2]

Alguns de les principals rieres tributàries per la marge esquerra són el de Endrinar, Bones Herbes, Pedro More, Grana, Navaluenga, Guadamora, Tamujoso, Santa María, de la Cigüeñuela i de la Canaleja.[3]

És un riu de caràcter estacional, en una forta dependència de les precipitacions otoñales i hivernals pero que durant el estiaje conserva pozas en aigua fins a ben entrat l'estiu per la presència de substrats impermeables.[2]

Conservació

La part andalusa de l'entorn del riu Guadalmez has segut declarada Zona Especial de Conservació (ZEC). La dehesa és la formació que domina el paisage ZEC, com a resultat de la geomorfología de la zona. Les formacions arbolades es localisen associades a la vora del riu, bàsicament en la mitat occidental de la ZEC, mentres que les formacions de xara són d'escassa significació.[3]

La cabanya ganadera, formada per ganado vacú, oví i, en menor mida, porcí, és el principal aprofitament. Les àmplies zones de dehesa i la llimitada capacitat agrícola dels sols expliquen l'importància de la ganaderia en règim extensiu principalment. El clima és de tipo mediterràneu, caracterisat per un llarc periodo de sequia estival que alcança els quatre mesos i uns hiverns prou suaus, en temperatures variables que alcancen els seus valors màxims entre juliol i agost mentres que les temperatures mínimes es donen entre giner i febrer. Es tracta d'un clima en una alta continentalidad tèrmica i un règim pluvial sumament irregular tant anual com estacionalment, en escassea de precipitacions durant el estío. L'época de pluges s'estén des de l'autumne a la primavera i en freqüència es manifesten de forma torrencial.[4]

En les zones baixes les formacions arbolades estan dominades pels encinares (Quercus rotundifolia). Associades a les formacions de ribera es troben espècies com sapillo pintojo ibèric (Discoglossus galganoi), galápago leproso (Mauremys leprosa) i europeu (Emys orbicularis), llúdria (Lutra lutra) i atres espècies de mamífers més generalistes en lo que a hàbitat es referix com el rabosot (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles) o la garduña (Dimarts foina) i l'omnipresent conill que presenta grans densitat en les zones de tamujares adjacents al riu.[5]


Referències