Riu Anguera

Archiu:Anguera.JPG

Riu Anguera

El riu Anguera és un curs d'aigua del noreste de la península ibèrica, afluent per l'esquerra del Francolí. Discorre per la província espanyola de Tarragona.

Curs

Naix prop de Sarral i és un afluent per l'esquerra del Francolí, en el que desagua prop de Montblanch. El seu curs es troba íntegrament dins la Conca de Barberá. És un riu de cabal irregular, pero al mateix temps és considerat com un dels rius de Catalunya biològicament millor conservats i equilibrats.

El riu naix aproximadament un quilómetro al sur de Sarral, junt a la carretera TP-2311 (Pla de Santa María - Sarral), de l'unió de diverses sangues i barrancs que baixen de la serra de Comaverd, que separa la Conca de Barberá del Alt Camp. Escomença el seu recorregut en direcció noroest i, prop d'Ollers, pren direcció suroest i arreplega les aigües del riu Vallverd, pansa per les afores de Pira, a on forma una gola, travessa la carretera T-242 i, prop de la Guàrdia dels Prats, travessa la carretera C-241. Seguix en direcció sur|travessia|trabucant l'autopista AP-2 (E90), la carretera de Prenafeta i la variant A-27, i finalment desagua al Francolí en el terme de Montblanch.

Apareix descrit en el segon volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

ANGUERA: r. de la prov. de Tarragona, part. jud. de Montblanch; es forma de les aigües llovedizas que es desprenen dels monts de Forés, Vallvert, i part de la montanya de Sant Miguel: en el seu direccion de N. á SO. s'engruesar en les de varis manantiales, passa junt á Sarreal, les hortes del qual fertiliza, i á curta dist. de Barbará; seguix despues tocant l'arrancada del tossal en que està sit. el poble de Pila, duent per alli tan profunt el cáuce, que no poden aprofitar-se les seues aigües per al rec: canvia aqui el seu curs fins a aproximar-se á 1/2 hora del l. de Guàrdia del Prats; torna després el seu direccion cap a Montblanch; rega este térm. i sense eixir d'ell pert el seu nom, confluint en el r. Francoli, molt prop d'un pont conegut en el nom de la Fusta.

(Madoz, 1845, p. 313)