Ritchey (cràter marcianà)

Ritchey (cràter marcianà)

Paret occidental de Ritchey (detall de l'image allargada)

Archiu:Ritchey Crater. caps block 0

Capes del terreny en Ritchey (image HiRISE). La capa més superficial de color obscur sembla ser resistent a l'erosió, mentres que la capa de color clar intermija és més dèbil. La barra d'escala representa 500 metros de distància.

Ritchey és un cràter situat en el quadràngul Coprates del planeta Mart, localisat en les coordenades 28.8° de latitut sur i 51° de llongitut oest. Té un diàmetro de 79 km i deu el seu nom a l'astrònom nortamericà George W. Ritchey (1864-1945). Existixen evidències concloents de que va poder haver segut un llac.

El cràter es va formar despuix del periodo Noachiano. Les imàgens del HiRISE mostren que el seu cim central té llits de roca massius i megabrechas en grans clastos.

Cràter Ritchey, fotografia de la cambra CTX a bordo del Mars Reconnaissance Orbiter. Costat occidental del cràter (El nort, cap a l'esquerra de la fotografia).

Passat llacustre

Ritchey interessa als científics perque mostra vàries capes diferents. Una capa obscura forma una coberta rocosa en la part superior que protegix els estrats subjacents de l'erosió. Baixe esta capa dura i obscura se situa una capa més blana de roca de tons més clars, fracturada en menuts blocs. Les capes podrien estar formades per cendra volcànica, depòsits llacustres o fluvials, o dunes d'arena. Canals fluvials i depòsits residuals són habituals damunt i a lo llarc de les parets.

S'han trobat minerals arcillosos en Ritchy.

Estos minerals indiquen que va haver presència d'aigua durant un cert periodo. Evidències de argila esmectíticas han segut localisades al voltant de l'elevació central del cràter en una unitat geològica que provablement va ser formada com a conseqüència d'un impacte sideral. La calor de l'impacte hauria generat aigua líquida durant el temps necessari per a generar materials arcillosos. Investigadors de l'Universitat de Brown han descobert depòsits de l'impacte contenint argila en Ritchey. L'impacte fon la roca del substrat, despuix de lo que es gela i endurix. Els minerals d'argila trobats dins d'estos depòsits provablement es varen formar despuix de l'impacte.

Degut a que Ritchey és del periodo Hesperiano o inclús més recent, açò significa que l'aigua líquida podria haver existit en varis periodos durant l'història de Mart. Els minerals arcillosos han segut també trobats en les parets del cràter, en el seu sol i en els depòsits adjacents, pero no és possible conéixer quan podrien haver-se generat. Estos minerals podrien haver-se format allí mateixa, ser transportats des d'atres ubicacions, o ser producte de l'erosió de argila preexistentes. Aixina i tot, hi ha evidències espectrográficas de que a lo manco algunes de les argila que formen el sol del cràter i els depòsits adjacents, provindrien de la paret del cràter.

Sílice hidratada, potser en forma d'ópal, ha segut detectat en l'elevació central. També han aparegut olivino, piroxeno baix en calcio i plagioclasa.

El cràter Ritchey ha segut sugerit com un possible punt d'aterrisage per a un rover marcianà, degut a que va poder haver segut un gran llac. La seqüència de grossos depòsits sedimentarios que inclouen argila ho convertixen en un lloc d'especial interés. La presència de traces fluvials a lo llarc de les parets del cràter i el seu brocal, aixina com els depòsits aluvials localisats, són una forta evidència de la presència abundant d'aigua en algun moment del passat.