Riada de Santa Teresa
La riada de Santa Teresa va ser l'inundació que va tindre lloc el 15 d'octubre de 1879 en la conca del riu Segura, la que fins a la data conta en els registres més alts de cabal en les ciutats de Múrcia i Oriola.
Fets
Les precipitacions varen ser molt copioses en Múrcia, Almeria i Alacant. S'estima que en la capçalera del Guadalentín varen aplegar a caure 600 mm en tan sol una hora,[1] intensitat rara volta alcançada en un episodi torrencial. Este riu va alcançar un cabal en Lorca de 1450 m³/s, desbordant-se i causant grans danys en tota la seua conca. També els rius Món, Alhárabe, Argos, Quípar i Mula varen tindre fortes riuades. Aixina, es va originar una enorme riada que va aplegar als 1890 m³/s en la capital murciana i que s'estima va superar els 2000 m³/s en Oriola.
.jpg)
La ciutat de Múrcia es va vore totalment anegada pel Segura que, despuix d'inundar numeroses pedanias al nort i a l'oest del caixco urbà, va superar el Malecón i va irrompre en el centre, aplegant a pujar el riu 10,50 metros front al Palau del Almudí.[2] En Oriola, despuix de la seua confluència en el Guadalentín (Reguerón), el Segura alcançava també altures històriques i va aplegar en alguns carrers a 3,80 metros, alcançant els primers pisos,[3]
L'inundació va arrasar la Vall del Guadalentín, i tota la Vega del Segura, en quantioses pèrdues humanes i materials. La catàstrofe va deixar més de mil morts: 761 en Múrcia, trescents en Oriola,[4] tretze en Lorca, dos en Librilla i un en Cieza. Ademés varen ser destruïdes 5762 vivendes i barraques en Múrcia i Lorca i 22 469 animals varen perir pel desastre.[2]
Despuix del desastre vàries persones i empreses es varen dedicar a realisar recolectes benèfiques per als damnificats, com va ser l'organisada per la prensa murciana que va arreplegar diners de tota Espanya fins a 1884. Destaca a la seua volta la figura de José María Muñoz, un acabalat cacereño que donó 500 000 pessetas a la Regió de Múrcia i 2 000 000 de reals a la ciutat d'Oriola.[5]
En el més de març de 1881 va eixir de Barcelona sor Pietat de la Creu en tres postulantes. Varen aplegar a l'Horta de Múrcia, en el beneplàcit del bisbat de Cartagena, en l'intenció de fundar una família religiosa dedicada a l'atenció dels molts pobres, malalts i òrfens que va causar la riada.
Referències
- ↑ regmurcia. com/servlet/s. Sl? sit=c,373,a,0,m,1096,&r=ReP-15043-DETALLE_REPORTAJESPADRE Regió de Múrcia digital, any 1879
- ↑ 2,0 2,1 regmurcia. com/servlet/s. Sl? sit=c,373,a,0,m,1096,&r=ReP-15045-DETALLE_REPORTAJESPADRE Regió de Múrcia digital, La riada de Santa Teresa (1879)
- ↑ archive. org/web/20080530035524/http://www. amigosdeorihuela. org/noticias/archivos/02-11-04125aniversarioriada. htm Amics d'Oriola, 125 aniversari de la riada de Santa Teresa
- ↑ archive. org/web/20080426051340/http://millennium. fortunecity. com/okehampton/458/historia. htm Resenya històrica d'Oriola
- ↑ «elmundo. es/comunidad-valenciana/alacant/2017/01/30/588e1d14e2704e4d338b460c. html », El Món. Consultat el 16 de setembre de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Riada de Santa Teresa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.