Rhinella fernandezae
El sapito de panza groga (Rhinella dorbignyi), també cridat: sapito de jardí de Fernández, és una espècie d'amfibi pertanyent a la família Bufonidae. Li'l troba en el sector este del con sur de Sudamérica.[1]
Publicació original
[editar | editar còdic]En l'any 1957 el herpetólogo argentí José María Gallardo descriu per a la ciència este tàxon, originalment com una subespecie de Bufo granulosus.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Li'l troba, des del nivell de la mar fins als 600 m s. n. m., en Brasil en l'estat de Riu Gran do Sul; en el sur del Paraguay; en el Uruguay en els departaments de: Canelones, Colónia, Montevideo, Riu Negre, i Sant Josep; i en la Argentina, en les províncies de: Buenos Aires, Còrdova, Corrents, Entre Rius, La Pampa, i Santa Fe.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]Medix entre 7 i 8 cm. Com a defensa, posseïx glándulas parótidas que segreguen una secreció tòxica. Per a la seua protecció, cava en les seues pates posteriors coves de 20 a 30 cm de profunditat.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Els seus hàbitats naturals són sabana humida, xaraés subtropicales humits, praderias templades o subtropicales estacionalmente humides o inundades de terres baixes, pantàs d'aigua dolça temporarios, cultius, i jardins suburbans.
Costums
[editar | editar còdic]S'alimenta d'insectes, aràcnits, moluscs, i crustacis.[4]
Reproducció
[editar | editar còdic]Des d'octubre fins a març, després de fortes pluges, els machos canten semisumergidos en estanys permanents o semipermanentes; en el fondo d'estes, les femelles depositen els seus ous en ristras gelatinosas, després del amplexo visible tant de dia com de nit. Quan els taperots abandonen l'aigua conten en només 1 cm de llongitut.
Conservació
[editar | editar còdic]Sofrix una alta mortandad a causa de aplastamientos per automòvils. Si be podrien estar afectant-ho la contaminació dels chapulls causada pel escurrimiento de agroquímicos, abocades industrials, i d'assentaments humans, encara són amenaces localisades, sent una espècie abundant, per #lo que la IUCN la categoriza com de «Preocupació menor».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 5.3 (12 February, 2009). Electronic Database accessible at http://research.amnh.org/herpetology/amphibia/ American Museum of Natural History, New York, USA)
- ↑ Gallardo, 1957: Les subespecies argentines de Bufo granulosus Spix. Revista del Museu Argentí de ciències Naturals "Bernardino Rivadavia" i Institut Nacional d'Investigació de les Ciències Naturals Zoologia, vol. 3, p.|337-374.
- ↑ Gallardo, José M. 1974. Amfibis de les afores de Buenos Aires. Ed: Editorial Universitària de Buenos Aires. EUDEBA, 129 p. il., fot., 16 láms. Buenos Aires, Argentina
- ↑ Achaval, F & Olmos, A. 1997. Amfibis i Reptils de l'Uruguay. Societat Zoológica de l'Uruguay & DINAMA/MVOTMA. Montevideo. Uruguay. Barreiro i Ramos. Serie Fauna. (1): 128 pp.
[1] Patricia Narvaes, Axel Kwet, Débora Silvano, Esteban Lavilla, José Langone 2004. Rhinella fernandezae. In: IUCN 2011. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2011.1. <www.iucnredlist.org>. Consultat el 12 de juliol de 2011.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rhinella fernandezae.
Wikispecies té un artícul sobre Rhinella fernandezae.- Este artícul conté una traducció derivada de «Rhinella fernandezae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.