Anar al contingut

Rhinella azarai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
sapito de Azara (Rhinella azarai)


El sapito de Azara (Rhinella azarai), és una espècie d'amfibi pertanyent a la família Bufonidae. Li'l troba en el sector nort del con sur de Sudamérica.[1]

Publicació original

[editar | editar còdic]

En l'any 1965 el herpetólogo argentí José María Gallardo descriu per a la ciència este tàxon, originalment com una subespecie de Bufo granulosus: Bufo granulosus azarai Gallardo, 1965.[2] L'holotip és: BMNH 1955.1.5.47. La localitat tipo és: "Primavera, departament Alt Paraguay, Paraguay".

Per a l'any 2011 este tàxon té una categoria superior, és dir, espècie: Rhinella azarai Narvaes & Rodrigues, 2009, Arq. Zool., São Paulo, 40: 29.

Distribució

[editar | editar còdic]

Li'l troba, des dels 75 fins als 400 m s. n. m., en Brasil en l'estat de Mate Grosso del Sur; en Paraguay; i en la Argentina, en les províncies de: Missions en el sur, i el nordest de la Corrents.[3]

Característiques

[editar | editar còdic]

Per a la seua protecció, cava en les seues pates posteriors coves en el sol.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Els seus hàbitats naturals són xaraés i selves subtropicales humides, sabanas humides, o inundades de terres baixes, i pantàs d'aigua dolça temporarios.

S'alimenta d'insectes, aràcnits, moluscs, i crustacis.

Reproducció

[editar | editar còdic]

En la temporada càlida, després de fortes pluges, els machos canten semisumergidos en estanys permanents o semipermanentes; en el fondo d'estes, les femelles depositen els seus ous en ristras gelatinosas.

Conservació

[editar | editar còdic]

Sofrix una alta mortandad a causa de aplastamientos per automòvils. Si be podrien estar afectant-ho la contaminació dels chapulls causada pel escurrimiento de agroquímicos, abocades industrials, i d'assentaments humans, encara són amenaces localisades.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Amphibian Species of the World
  2. Gallardo, 1965 : The species Bufo granulosus Spix (Salientia: Bufonidae) and its geographic variation. Bulletin of the Museum of Comparative Zoology, vol. 134, pág. 107-138.
  3. Chébez, J.C. (2009): Uns atres que es van. Fauna argentina amenaçada.545 pp., Ed.Albatros, Buenos Aires, Argentina

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons