Rhamnus purshiana, o clafoll sagrat és una planta natural de les zones templades de Norteamérica des de mig oest fins a Califòrnia, creix en boscs de coníferes i es cultiva en Àfrica central.

Rhamnus purshiana (Frangula purshiana)


Característiques

El seu nom de clafoll sagrat li'l varen donar els espanyols quan varen colonisar Amèrica, ya que varen fer creure que d'este arbre procedia la fusta per a la construcció del arca de Noé.

És un arbre de 6-12 metros d'altura. Les fulles medixen 4-8 cm de llongitut i estan cobertes de pelusa en nàixer, i es tornen de color vert lluent. Són elíptiques, sanceres i poc dentadas. Les flors són chicotetes de color blanc verdenc i s'agrupen en umbeles; té cinc pétals. El frut és una drupa negra del tamany d'un pésol gran que conté dos o tres llavors lluentes.

Propietats

  • Des d'abans del descobriment d'Amèrica els natius l'han utilisat com laxante.
  • Produïx una suau acció laxante no irritante del sistema digestiu. Aixina i tot, es deu usar prudentemente i no abusar del mateix ya que pot causar melanosis colónica.
  • Com a tònic amarc, aumenta la gana.
  • Conté emodina, l'extracte líquit del qual s'utilisa com laxante i tònic intestinal;

Taxonomia

Rhamnus purshiana va ser descrita per Augustin Pyrame de Candolle i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 25, en l'any 1825.[1]

Etimologia

Rhamnus: nom genèric que deriva d'un antic nom grec per al espino cerval.[2]

purshiana: epítet otorgat en honor del botànic Frederick Traugott Pursh (1774-1820)[3]

Sinonímia
  • Cardiolepis obtusa Raf.
  • Frangula anonifolia (Greene) Grubov
  • Frangula purshiana subsp. annonifolia (Greene) Sawyer & S.W.Edwards
  • Frangula purshiana subsp. ultramafica Sawyer & S.W.Edwards
  • Rhamnus annonifolia Greene
  • Frangula purshiana Cooper[4]

Vore també

Referències

Enllaços externs