Anar al contingut

Rexistasia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Per rexistasia (de rhexein, trencar) s'entén la situació o periodo de temps en el qual la coberta protectora vegetal del sol és reduïda o eliminada com a resultat d'un clima més sec. L'intensitat de les pluges es fa més alta. El clima més sec baixa la pedogénesis i els sols no contribuïxen més en components minerals calcáreos, que caracterisa la biostasia.[1]

Desprotegits de vegetació o de sols profunts, el vent actua exponent el subsol a l'erosió i les roques a la meteorisació física. S'incrementen els detritos per destrucció de roques per congelat-descongelado. L'intensitat de pluges puntuals durant la rexistasia resulta en erosió, acumulant-se arena i rovina en capes sedimentarias. Durant la rexistasia, el predomini de la meteorisació química que caracterisa la biostasia és reemplaçada pel predomini de la meteorisació física.

Pel contrari durant la biostasia la pluja cau en regularitat i induïx a la pedogénesis i a canvis químics del sol que favorixen la formació d'una coberta vegetal que protegix al sol de l'erosió.

La teoria de la biorexistasia va ser proposta pel edafólogo francés Henri Erhart.[1] Descriu les condicions climàtiques necessàries per a periodos de formació del sol (pedogénesis) i periodos d'erosió del sol.

En l'época Pleistoceno, les fases de glaciació es consideren periodos de rexistasia i els interglacials periodos de biostasia.

Us corrent

La teoria de la biorexistasia s'usa en vàries capacitats:

  • per a discutir el potencial humà de realisar ambients de rexistasia com de biostasia, i qué es pot esperar d'eixos ambients,[2]
  • per a explicar el rol d'events extrems en erosió en un lloc descobert per disturbación,[3] i
  • per a evaluar espeleotemas de vistes de paleoclima i condicions biopedològiques en la superfície de la terra.[4]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Erhart, Henry 1951. La genèse dones sols en tant que phénomène géologique. Esquisse d’unix théorie géologique et géochimique. Biostasie et rhéxistasie. Masson, Paris 90 p, autres éditions en 1956, 1967 (177 p.)
  2. ↑ Gérard Hugonie. «Morphogenetic system». Archivat des d'el original, el 13 de març de 2007. Consultat el 1 de juny de 2006.
  3. ↑ (1999).«The role of extreme events in the impacts of selective tropical forestry on erosion during harvesting and recovery phases at Danum Valley, Sabah».(354)
    1749-1761.Consultat el 1 de juny de 2006.
  4. ↑ Phillipe Audra«An Overview of the Research Being Carried Out in the French Western Alps Karst».33(1)
    25-44.Consultat el 1 de juny de 2006.