Revolució estructural

Una revolució estructural (o canvi estructural) té mucho que ver en una de l'accepcions més conegudes del terme revolució, com tracta de qualsevol canvi o transformació social important. Pero la revolució estructural és l'èxit del procés revolucionari en sí, lo que permet assentar bases sòlides com a moviment social, política d'Estat o llineament societal. La fusió dels térmens revolució i estructura es deu principalment a l'estudi de l'ordenament social i cóm els seus membres interactuen entre sí. Karl Marx va traure el terme estructura de l'anatomia i ho va dur a l'estudi social. Per a Marx, el terme tenia que vore en organisacions estàtiques o relativament estables tals com l'orde social, l'ideologia i les teories polític-econòmiques sobre el valor i la mercaderia, heretades del pensament lliberal.

Una volta que l'influix spenceriano del darwinismo social (relacionar tot lo social a lo biològic, com a orde establit) el terme conseguix noves definicions a través de Talcott Parsons, sociòlec nortamericà d'orientació positivista que va crear les bases de la teoria de sistemes socials; estudi fonamental per a entendre la societat actual. El canvi estructural d'un sistema socioeconòmic es correspondria en; o un model de desenroll radicalment opost al precesor o el canvi en l'us de tecnologies (tècnica) aplicada al model econòmic usat. Segons la teoria de l'economia social, no pot haver desenroll si abdós punts no van de la mà. A la parell en açò, l'èxit d'una revolució estructural està en correspondència en l'expectativa de la població.

A major compliment de l'expectativa, major adheriment al canvi. A menor compliment de l'expectativa, major proteccionisme i/o conservadurisme social.

Açò explica per qué països que han fracassat en l'inserció al lliure mercat, tendixen a enyorar polítiques proteccionistes que varen ser base de l'economia de el XX. Al revés, en països a on sí es complixen les expectatives de creiximent, la població manté l'adheriment al canvi, inclús si existix mala distribució de l'ingrés, immovilisme social o nous problemes socials. En eixe cas, el descontent es dirigiria a les causes específiques i no a l'estructura. Algunes revolucions estructurals històriques han segut:

• Revolució russa.
• Revolució francesa.

Guerra de la Secessió, Estats Units.

• Revolució mexicana.
• Posfranquismo.

República Popular China

• Restauració Japonesa (XX)
• Dictadura militar d'Augusto Pinochet