Reverència
Una reverència és una acció en la qual una persona inclina el seu cos o una part del mateix en senyal de salutació respectuós o veneració.
En moltes ocasions, una reverència no és més que un inclinament ràpit del cap com una mocha[1] o vènia,[2] pero també pot consistir en un inclinament profunt des de la cintura com una zalema,[3] o en una genuflexió (cas dels cristians). Les situacions en que una persona fa una reverència varien molt entre cultures.
La reverència va ser originàriament un gest que mostrava respecte per algú. En les cultures europees, la reverència s'utilisa solament en situacions molt formals, per eixemple com a salutació a un membre de la família real. En el cas del rei d'Espanya, per una atra part, solament els grans d'Espanya pot anar coberts en la seua presència.
En el història europea, la reverència era comuna en les corts. Els hòmens devien inclinar la part superior del cos i retirar la cama dreta posant-la darrere de l'esquerra i llevar-se el capell (a voltes donant-li un ràpit gir) inclinant-se a continuació. El home devia traure la seua mà esquerra sobre la seua cintura en fer açò. Este tipo de reverència profunda ya no s'usa hui en dia, havent-se reduït des de el XIX a llevar-se el capell simplement (descobrir-se) davant una dama o a un respectuós inclinament de cap mentres s'estretix la mà a un home. La reverència femenina consistix per la seua banda en una ràpida flexió dels genolls mentres s'inclina el cap.
Hui en dia, la reverència en les cultures europees es contempla sobretot en les representacions líriques o teatrals. Quan el públic aplaudix despuix d'una representació, l'intérpret generalment s'inclinarà com a agraïment. És un modo d'agrair a l'audiència els seus aplaudiments. Tant hòmens com a dònes, en este cas s'inclinaran (encara que en ballet també està estés que les ballarines facen genuflexió)
En la tradició cristiana, és normal que els fidels facen una chicoteta reverència davant l'altar com a senyal de respecte per estar este consagrat i ser el lloc a on es renova el sacrifici de Jesucristo.
Hi ha atres ocasions especials en que la gent es fa un inclinament. En judo i atres arts marcials, els dos oponents s'inclinaran l'un davant l'atre per a mostrar respecte i que obediran les regles del joc.
La reverència en Japó i Coreja
.jpg){kind=link}
En algunes cultures del continent asiàtic és molt més comú que en atres continents. És especialment important en Japó i en Coreja. Els japonesos i coreans, tant hòmens com a dònes, utilisen molt esta forma de comunicació. Ho usen per a dir «adeu», «gràcies», «ho sent» o per a mostrar humiltat davant una persona de major ranc. Existixen diferents graus de reverència i és molt important en la cultura japonesa conéixer el tipo de reverència per a cada ocasió. Un inclinament de 15 graus és molt informal, una de 45 graus és molt formal. Els japonesos i els coreans mantenen l'esquena recta quan ho fan. Els hòmens mantenen les mans junt al costat, les dònes tenen una mà sobre una atra al front del cos.
Generalment, un inclinament deuria durar un conte de huit: tres per a baixar, una per a fer una pausa i quatre per a alçar-se. Els alumnes i els professors en el colege s'inclinen l'un davant l'atre. Quant més important és l'atra persona, més profunt és la seua salutació.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reverencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.