Resplandor de gèl
La resplandor de gèl és una llum blanca visible prop del horisó, especialment en la part inferior de núvols baixos,[1]que es produïx per la reflexió de la llum en un camp de gèl més allà. Tant els inuit com els exploradors del Pas del Noroest ho utilisaven per a orientar-se de manera segura, ya que senyalava la presència de gèl més allà de l'horisó.[1][2]El seu fenomen contrari és conegut com el "cel d'aigua". Este fenomen es pot observar en abdós regions polars, sent reportat pels inuit en el Àrtic i per diverses expedicions en la Antàrtida, com les de James Ross i Terra Nova.[3][4]
Els navegants han confòs resplandors de gèl en montanyes. Un eixemple d'açò va ocórrer en 1818, quan John Ross, mentres buscava el Pas del Noroest, va cometre este error. En estar en el estret de Lancaster, va identificar erròneament una resplandor de gèl com una nova "cordillera", a la que va cridar Montanyes Croker. Esta confusió, junt en els desacorts en els seus oficials i la controvèrsia general, li va costar gran part de la seua reputació.[3][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «"Isse blink"».
- ↑ «Isse Blink - Navigating Northern Environmental History».
- ↑ 3,0 3,1 Palin, Michael (2019). Erebus: the story of a ship. Londres: Arrow Books. ISBN 978-1-78475-857-8.
- ↑ «English: Photo captioned "Isse Blink over the Barrier", Herbert Ponting, Terra Nova Expedition, Antarctica. Published in Scott's Last Expedition, Sir Robert Falcon Scott, 1913.».
- ↑ «"John Ross - The Arctic and More - 19th Century - Pathfinders and Passageways"».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Resplandor de hielo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.