Reserves de petròleu en Mèxic

En Mèxic hi ha 6,464.17 millons de barrils de reserves de petròleu (2009) per l'el Sistema d'Informació d'Hidrocarburs de la Comissió Nacional d'Hidrocarburs. Mèxic va ser el sext major productor de petròleu en el món en 2006, en una producció de 3,71 millons de barrils per dia ( m³/d)), dels quals 3,25 millons de barrils per dia ( m³/d) varen ser de petròleu cru. En un comunicat en octubre del 2012, Pemex va informar que, s'havien trobat dos nous jaciments de petròleu en el golf de Mèxic, específicament en Tamaulipas, dites reserves asseguren estabilitat econòmica i en hidrocarburs per a lo manco 30 anys més.

Producció

La producció petrolífica va alcançar el seu màxim en 2004 i ara està en decliu.

Reserves de provades en millons de barrils.

La producció de petròleu mexicà ha començat a descendir ràpidament des de l'any 2004. l'Energy Information Administration ha calculat que la producció mexicana de productes derivats del petròleu disminuirà a 3,52 millons de barrils per dia ( m³/d) en 2007 a 3,32 millons de barrils per dia ( m³/d) en el 2008. La producció de petròleu cru de Mèxic va caure en 2007, i es va situar per baix de 3,0 millons de barrils per dia ( m³/d) per a l'inici de 2008. A mitan de 2008, Pemex va dir que tractar de mantindre la producció de petròleu cru per damunt de 2,8 millons de barrils per dia ( m³/d) per al restant de l'any. Les autoritats mexicanes esperen que continue la disminució en el futur, pero són pessimistes en que podria aplegar de nou als nivells anteriors, inclús en l'inversió estrangera.

En Mèxic, la producció de petròleu és un monopoli estatal. La constitució Mexicana otorga a la companyia petrolera estatal, Pemex, els drets exclusius sobre la producció de petròleu i extracció, i és per al govern mexicà una font important d'ingressos. Com a resultat d'això, Pemex no té suficient capital per a desenrollar nous els seus propis recursos. Per a fer front a alguns d'estos problemes, en setembre de 2007, el Congrés Mexicà va aprovar les reformes que inclou una reducció en els imposts sobre Pemex.

La major part del decline en la producció de Mèxic ve d'un descens de l'enorme camp petroler en el Golf de Mèxic. De 1979 a 2007, Mèxic va produir la major part del petròleu del camp Cantarell, que solia ser el segon camp petroler més gran del món en producció. Per la caiguda de la producció, en 1997 Pemex va iniciar un proyecte massiu d'injecció de nitrogen per a mantindre el fluix de petròleu, que en l'actualitat consumix la mitat del nitrogen que es produïx en el món. Com a resultat de l'injecció de nitrogen, la producció en Cantarell, va passar d'1,1 millons de barrils per dia ( m³/d) en 1996 a un màxim de 2,1 millons de barrils per dia ( m³/d) en 2004. No obstant, durant 2006 la producció de Cantarell va caure un 25% de 2,0 millons de barrils per dia ( m³/d) en giner a 1,5 millons de barrils per dia ( m³/d) en decembre, en la contínua disminució a través de 2007. A mitan de 2008, Pemex va anunciar que tractara de terminar l'any en una producció en Cantarell d'a lo manco 1,0 millons de barrils per dia ( m³/d). No obstant, en giner de 2008, Pemex va dir que la taxa de producció de petròleu en Cantarell s'havia reduït a 811.000 barrils per dia (129.000 m³/d) en decembre de 2008, una disminució del 36 per cent un any abans. Això es va traduir en una disminució total de la producció mexicana de petròleu en un 9,2 per cent de 3,1 millons de barrils per dia ( m³/d) en 2007 a 2,8 millons de barrils per dia ( m³/d) en 2008, la taxa més baixa de producció de petròleu des de 1995.

Sobre els seus atres camps, el 40% de les reserves que queden en Mèxic es troben en el camp Chicontepec, que va ser trobat en 1926. El camp ha quedat subdesenrollat degut a que el petròleu està atrapat en roca impermeable, que requerix tecnologia alvançada i un gran número de pous de petròleu per a extraure-ho. El restant dels camps en Mèxic són més menuts, més cars de desenrollar, i contenen Petròleu cru pesat.

En 2002, PEMEX va començar a desenrollar un camp petroler denominat Ku-Maloob-Zaap, ubicat a 105 quilómetros de Ciutat del Carmen. S'estima que en 2011 el camp produirà prop de 800 mil barrils per dia ( m³/d). No obstant, este nivell de producció es conseguirà per mig d'un sistema d'injecció de nitrogen similar al de Cantarell. Eixe mateix any, Pemex va reduir la seua estimació de reserves en un 53%, passant de 26.8 a 12.6 millons de barrils ( a m³). Més tart, l'estimació es va incrementar a 15,7 millons de barrils ( m³).

En juny de 2007, l'expresident de la Reserva Federal dels Estats Units Alan Greenspan, va advertir que la disminució en la producció de petròleu en Mèxic podria causar una important crisis fiscal, i que Mèxic necessita aumentar l'inversió en el sector de l'energia per a evitar-ho.

En febrer de 2009, De Goyler & McNaughton, Netherland & Sewell i Ryder Scott varen certificar que el Complex Chicontepec conté reserves comparables a la mitat de les reserves en Aràbia Saudita, lo que posaria a Mèxic en el tercer lloc dels països en més reserves de petròleu despuix d'Aràbia Saudita i Canadà. No obstant, Mèxic carix de la tecnologia per a explotar eixes reserves.

Reforma energètica

Artícul principal → Reforma energètica (Mèxic).

D'acort a un estudi realisat per Confederació de Cambres Industrials dels Estats Units Mexicans (CONCAMIN [1] archivat en Wayback Machine.), la reforma energètica que serà enviada al Poder Llegislatiu per al seu anàlisis i enriquiment, constituïx una oportunitat per a impulsar la reactivació del sector petroquímic. La sobirania petroquímica i la rearticulación competitiva de cadenes productives que depenen de l'importació de petroquímics a preus cada volta majors són dos raons poderoses per a fer de la reforma energètica una oportunitat per a analisar i decidir en visió integral i de llarc determini, el rumbo per al sector d'hidrocarburs.

Mèxic té una important riquea en hidrocarburs, un dels recursos naturals no renovables més cotisats i en major demanda en el mercat mundial; i conta en una llarga tradició industrial, capacitat i experiència per a refinar petròleu, aixina com recursos humans, materials i tecnològics per a alvançar cap a la sobirania petroquímica. No obstant, en l'actualitat és depenents de l'importació de petroquímics.

Les divises que destina a la compra en l'exterior d'aquells insumos que no es produïxen en el territori nacional superen en escala cada volta major les exportacions de productes petroquímics. Exporta la matèria primera estratègica i importa bona part dels seus derivats. L'indústria petroquímica presenta el perfil d'un sector ressagat i representa un desafiu i una oportunitat per al desenroll del país.

Per la naturalea de la seua activitat i processos, este sector no admet visions de curt determini ni proyectes que aspiren a resultats immediats. Pero també constituïx una valiosa oportunitat per al desenroll, puix la seua reactivació, de la mateixa manera que l'aprofitament dels recursos humans i materials disponibles, permetran assentar les bases per a reduir la dependència de les importacions; aforrar divises; acotar el dèficit comercial petroquímic i articular de nova conta cadenes productives crucials per a la nostra economia, la competitivitat i l'alvanç tecnològic del país.

En 1995 Mèxic va exportar petroquímics per 566 millons de dólars, 17 anys més tart, en 2012, a penes varen superar els mil millons de dólars, en tant les importacions varen passar d'1,343 millons de dólars a 8,576 millons de dólars fins a novembre de 2012 i un any abans, en 2011 varen superar els 10 mil millons de dólars.

En conseqüència, el dèficit comercial va passar de 777 millons a més de 7,500 millons de dólars fins a l'undècim més de 2012. La creixent brecha comercial expressa en la seua dimensió exacta la magnitut del desafiu i l'importància de reconfigurar quant abans la nostra capacitat per a la refinación d'hidrocarburs, assumint que per a conseguir-ho és imprescindible accelerar els treballs de reflexió, negociació, debat i definició dels alcanç de les reformes hacendaria i energètica.

D'elles depén la diversificació dels ingressos tributaris, la despetrolisació de les finances públiques, l'enfortiment de la facenda governamental i de l'estabilitat macroeconòmica, de la mateixa manera que el marge de maniobra disponible per a Pemex i el monte de recursos disponibles per a canalisar al sector petroquímic.

Objectius de la Reforma

Els objectius són preservar la seguritat energètica, assegurar l'abast d'energètics a preus accessibles a empreses i famílies, agrega la necessitat de fer de Pemex una empresa pública productiva, competitiva, que multiplique l'exploració i producció d'hidrocarburs i siga promotora de les cadenes productives de proveïdors nacionals, reduir els nivells d'exportació, complir en regles de preservació de reserves i donar-li autonomia presupuestal ademés d'obligar a l'empresa a pagar els imposts com qualsevol atra empresa i un divident a la nació.

Brindar-li autonomia operativa eliminant el règim de filials i fer-la una empresa integrada disminuint l'excés de supervisió i regulació per part de la Secretaria d'Energia i les comissions, també es propon crear un organisme financer per a manejar els excedents del petròleu.