Anar al contingut

República Gallega

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La República Gallega () va ser un estat de curta duració que va durar una miqueta més d'un dia i va tindre lloc exactament en el transcurs del 27 de juny de 1931, un dia abans de les eleccions a les Corts Constituents de la Segona República Espanyola, quan activistes com Pedro Campos Couceiro i Antonio Alonso Rius varen declarar que la solució per als problemes de Galícia no passaven per integrar-se en una República Espanyola sino per optar per la creació d'una república pròpia.[1] Eixe 27 de juny de 1931, Alonso Rius va ser nomenat president de la Junta Revolucionària de la República Gallega ().[2][3]

Proclamació en Santiago de Compostela

La declaració de l'Estat gallec va estar impulsada per l'ambient de malestar generat pel retart econòmic de Galícia, el caciquisme i va tindre com a catalisador la recent paralisació de les obres del ferrocarril.

L'actitut desinteressada i sumisa de Organisació Republicana Gallega Autònoma i Casares Quiroga, ya integrada en Esquerra Republicana, gelaren esta espenta inicial tan necessari i important, per a aplegar a un estatut gallec en forma de república federal. L'unitat dels grups nacionalistes en el Partit Galeguista permetran donar-li un novo espente a la problemàtica nacional de Galícia, que l'alçament militar ofegarà en sanc una atra volta.
Alonso Rius, a paixón per Galiza, per Manuel Mera (traduït del gallec)

Alguns testics varen assegurar que s'havia produït una atra proclamació anterior, en el matí del 25 de juliol (dia Nacional de Galícia) en Orense. No obstant, el governador civil de la província i el ministre de Governació, Miguel Maura, ho varen negar oficialment més vesprada davant la prensa.[4]

Moviment social

El llavors president de la Junta Revolucionària de la República Gallega, Antonio Alonso Rius, més una multitut alvançant en forma de protesta front al Palau de Rajoy, prenent les dependències municipals i proclamant l'Estat gallec. En Pobla de Sanabria es va celebrar una manifestació dirigida cap a l'ajuntament que va culminar en l'issat de la bandera gallega. En Santiago de Compostela esperaven l'insurrecció de les demés comarques, pero el Govern va recomençar l'obra del ferrocarril,[5] frenant aixina l'independentisme (ya que partix de l'ambient de malestar estava causat per la paralisació de les obres del ferrocarril, deixant sense treball a més de 12 000 obrers). El moviment popular va perdre força, i la República Gallega aplegaria aixina al seu fi.

Referències

  1. ↑ «[1]». Consultat el 14 d'octubre de 2017 (en és-ÉS).
  2. ↑ «[2]». Consultat el 14 d'octubre de 2017.
  3. ↑ «Alonso Rius, a paixón per Galiza» (en gl). GZnación. Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2009. Consultat el 8 de juliol de 2013.
  4. ↑ El Poble Gallego. «Del Govern Civil, no es va proclamar la República Gallega». Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2014. Consultat el 16 de novembre de 2017.
  5. ↑ «El ferrocarril Zamora - Orense. Maura creu que el conflicte serà resolt pronte i favorablement». Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2014. Consultat el 26 de novembre de 2017.