Reotaxis
Reotaxia o reotaxis, ve del llatí rheotaxis derivat del grec rheos (corrent), i taxis, (ordenació, apany i/o disposició), és el fenomen pel qual un cos en una corrent de decorregut (líquit o gas) es mou en direcció igual o oposta a esta. Es denominarà reotaxis positiva si el moviment és en contra de la corrent, i negativa si el moviment es realisa a favor de la corrent.[1][2][3]
Tipos
[editar | editar còdic]El terme va ser inicialment utilisat en biologia en 1894 pel zoólogo alemà Curt Herbst (1866-1946).[4]
La motilitat és una propietat bàsica dels microorganismes vius, i el seu funcionament sol vindre determinat per senyals ambientals com és la seua interacció i resposta en l'entorn. Esta habilitat de sentir l'entorn és crucial per als sistemes vius, i la seua resposta davant este entorn és denominada taxis, la qual afecta a funcions vitals com la seua reproducció, nutrició, migració i estratègies de supervivència.[5][6]
Els organismes superiors es basen en sofisticades rets de mecanismes sensorials per a moure's de manera eficient en presència d'estímuls físics o químics, no obstant, vàries formes fonamentals de taxis ya es manifesten a nivell unicelular, que van des de la quimiotaxis en bactèries, durotaxis en fibroblastos o reotaxis en espermatozoides.
Reotaxis celular[7]
[editar | editar còdic]Un dels casos més importants a el hora d'estudiar la reotaxis, és la reotaxis positiva que experimenten els espermatozoides dels mamífers durant la fertilisació.
Tradicionalment el moviment dels espermatozoides s'atribuïa a diferents estímuls com la termotaxis, moviments peristálticos uterins i sobretot a quimiotaxis. No obstant, recents estudis demostren que la reotaxis és el sistema més significatiu per al guiat dels espermatozoides en mamífers en llargues distàncies dins del tracto reproductiu femení, considerant-ho un sistema robust per a recórrer grans distàncies durant la fertilisació i facilitant el moviment aigües dalt de les corrents de cèlules reproductores masculines a lo llarc de superfícies sòlides.
A la seua volta, s'ha sugerit que la curvatura del flagelle pot eixercitar un paper fonamental en la reotaxis, encara que encara queda per confirmar-se en més experiments.
Reotaxis bacteriana[8]
[editar | editar còdic]La motilitat és una propietat bàsica dels microorganismes vius, i el seu funcionament sol vindre determinat per senyals ambientals. Usant fluix microfluídicos controlats, nos trobem que la reotaxis també ocorre en bactèries. Esta taxis bacteriana ve d'una interacció entre els gradient de velocitat i la forma helicoidal dels flagelos, que, en un conjunt, generaran un moment torsor que altere la direcció del nade de la bactèria. Es creu que la reotaxis ocorre en una àmplia gama de hàbitats bacterians, des del mig ambient natural fins al propi cos humà, a on pot interferir en atres processos (com la quimiotaxis), que implica que el benefici adquirit per la movilitat bacteriana, pot ser reduït segons algunes condicions hidrodinàmiques.
Atres eixemples de Reotaxis en la naturalea[9]
[editar | editar còdic]Usualment s'ha denominat reotaxis a la capacitat que tenen molts organismes aquàtics que viuen en rius, rieres, caixers, etc. a on l'aigua fluïx, per a nadar contra la corrent, com succeïx en la majoria d'invertebrats aquàtics, certs peixos com el salmó perceben les tensions tangencials i responen, ya siga tornant-se cap al fluix, o fugint de regions en un fluix alt. Inclús alguns insectes usen la reotaxis per a escapar de les sequies nadant riu dalt en rius en poca aigua.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «REOTAXIA o REOTAXIS - Diccionari Espanyol - Acanomas.com». [En llínea]. Disponible en: http://www.acanomas.com/diccionario-Espanol/122749/REOTAXIA-o-REOTAXIS.htm. [Accedit: 08-may-2017].
- ↑ «Glossaries - Pescalex». [En llínea]. Disponible en: http://www.pescalex.org/glossaries/search/2/es/?search=r&term=4324. [Accedit: 08-may-2017].
- ↑ «REOTAXIS». [En llínea]. Disponible en: http://etimologias.dechile.net/?reotaxis. [Accedit: 08-may-2017].
- ↑ Jesus Treviño. «Etimologia de Reotaxis». Etimologias de chile. Consultat el 9 de juny de 2017.
- ↑ J. Palacci et al., «Artificial rheotaxis», Science advances, vol. 1, n.o 4, p. i1400214, 2015.
- ↑ A. Bukatin, I. Kukhtevich, N. Stoop, J. Dunkel, i V. Kantsler, «Bimodal rheotactic behavior reflects flagellar beat asymmetry in human sperm cells», Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 112, n.o 52, pp. 15904-15909, dic. 2015.
- ↑ K. Miki i D. E. Clapham, «Rheotaxis Guides Mammalian Sperm», Current Biology, vol. 23, n.o 6, pp. 443-452, mar. 2013.
- ↑ Marcos, H. C. Fu, T. R. Powers, i R. Stocker, «Bacterial rheotaxis», Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 109, n.o 13, pp. 4780-4785, mar. 2012.
- ↑ A. Suli, G. M. Watson, E. W. Rubel, i D. W. Raible, «Rheotaxis in Larval Zebrafish Is Mediated by Lateral Line Mechanosensory Hair Cells», PLoS ONE, vol. 7, n.o 2, p. i29727, feb. 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reotaxis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.