Remugada de neu en pols
Una remugada de neu en pols és un tipo de remugada en la que els grans de neu queden en gran part o totalment suspesos i són moguts per l'aire en un estat de turbulència de decorregut.
Són corrents de gravetat carregades de partícules[1] i estan estretament relacionades en les corrents de turbidez, els fluix piroclásticos d'els volcans i les tormentes de pols en el desert.
La turbulència s'origina comunament pel desplaçament de la corrent a lo llarc de la base del domini, un moviment que és a la seua volta provocat per la gravetat actuant sobre la diferència de densitat entre la mescla de partícules i el decorregut, i el decorregut circumdant. Este decorregut circumdant sol tindre una composició similar a la del decorregut intersticial i és miscible en ell; en el cas de les corrents de turbidez, es tracta d'aigua, mentres que per a les remugades, el decorregut és aire. Estos fluix no són conservativos, ya que tenen la capacitat d'intercanviar partícules en la base per mig de processos de deposición o suspensió, aixina com d'intercanviar decorregut en l'entorn a través d'arrastre o desarrastre. El malbarat d'estos fluix ocorre quan la turbulència ya no pot sostindre les partícules en suspensió, lo que provoca la seua deposición en el fondo.
Quan la turbulència és lo suficientment forta com per a suspendre material nou del llit o del fluix dens subjacent, es diu que la corrent es autosuspende.[2][3] Les concentracions de partícules en el núvol de suspensió solen ser suficientment baixes (0,1-7 % en volum) com per a que les interaccions entre partícules eixerciten un paper menut o insignificant en el manteniment de la suspensió.[4] En les remugades de neu en pols, inclús en estes baixes concentracions, la densitat adicional de les partícules suspeses és gran en relació en la de l'aire, per lo que l'aproximació de Boussinesq, a on les diferències de densitat es consideren insignificants en térmens d'inèrcia, és inválida, de modo que els grans de neu transporten la major part del moment del fluix. Açò contrasta en les corrents de turbidez i els experiments de laboratori en aigua, a on generalment es pot despreciar la inèrcia adicional de les partícules. No obstant, per l'extrema dificultat d'estimar les concentracions de partícules en fluix naturals, seguix havent considerable incertitut (i debat) respecte de la càrrega de partícules en grans corrents de turbidez submarines i la validea de l'aproximació de Boussinesq.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Simpson JE. 1997. Gravity currents in the environment and the laboratory. Cambridge University Press
- ↑ Bagnold R. A. 1962. Auto-suspension of transported sediment: Turbidity currents. In Proceedings of the Royal Society of London, Séries A, vol. 265
- ↑ Pantin HM. 1979. Interaction between velocity and effective density in turbidity flow; phase-plane analysis, with criteria for autosuspension. Marine Geology 31:59--99
- ↑ Bagnold RA. 1954. Experiments on gravity free dispersion of large solid spheres in a Newtonian fluïu under stress. In Proceedings of the Royal Society of London, Séries A, vol. 225
- Este artícul conté una traducció derivada de «Avalancha de nieve en polvo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.