Regnes Magues
Les Regnes Magues (a voltes cridades individualment Melchora, Gaspara i Baltasara)[1] són uns personages ficticis del folklore popular espanyol, sorgides com una reinterpretación femenina i reivindicativa de la tradició bíblica dels Reis Macs.[2] Dins de la tradició valenciana les reines són conegudes en el seu lloc com a Llibertat, Fraternitat i Igualtat/Sororidad.[3][4]
Història
[editar | editar còdic]Les Regnes Magues varen sorgir en la cultura popular com una reinterpretación femenina dels Reis Macs, i baix el pretext de que en la Bíblia no s'especificava que anaren reis, ni que anaren 3, ni tan siquiera que anaren hòmens; solament que eren sapients d'Oriente, les figures dels quals es mantenen en l'anonimat en el text bíblic original.[2]
En 1937, durant la Segona República espanyola, va tindre lloc la primera desfilada de reines magues en Valéncia, que buscava alegrar als chiquets refugiats que havien fugit dels bombardejos fruts de la guerra civil.[3] En 1978, l'escritora i poetisa espanyola Glòria Fortes va publicar l'obra de teatre infantil Les Tres Regnes Magues: Melchora, Gaspara i Baltasara, que buscava reivindicar a estos personages, donant-los a conéixer al gran públic, assignant-los ademés noms propis, sorgits com a feminisació dels noms de Melchor, Gaspar i Baltasar.[1]
En 2015, un dels tres Reis Macs va ser substituït per una reina en els districtes de Sant Blas-Canillejas i Pont de Vallecas, en el rebuig del govern del Partit Popular, en la llavors regidora Isabel Rosell afirmant que l'incorporació d'una dòna a la cavalcata buscava amprar polítiques de gènero per a disfrassar el sectarisme i la falta de sentit comú.[5] Des de 2016, la cavalcata de reines magues va tornar a realisar-se de forma anual en la ciutat de Valéncia, fins a l'any 2024, en el que el nou govern municipal del Partit Popular i Vox va decidir prohibir la celebració en la ciutat.[3] En 2018, l'associació Orgull Vallekano va propondre que una carrossa de la cavalcata de Pont Vallecas estiguera protagonisada per la drag queen La Prohibida, l'actriu i ballarina de cabaret Roma Calderón i la cantant de hip hop Dnoé Lamiss,[6][7] lo que va suscitar polèmica[8] i oposició per part del Partit Popular i Ciutadans, particularment per la presència de l'artista drag.[9]
En 2025, una cavalcata de reines va tindre lloc en el municipi valencià de Catarroja, en la que les mateixes varen ser personificadas per la gestora cultural Núria Nacher, l'activista pels drets humans Ángela Nzambi i l'escritora Cristina Escrivà.[4]
En 2026 Punta Umbría va ser l'únic municipi en tota Espanya en tindre una cavalcata de Reines Magues.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Gloria Forts, la primera regna maga dels chiquets espanyols». Sinc. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ 2,0 2,1 «Les tres Regnes Magues (i per qué no és desgavellat)». Religió Digital. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Aixina era la cavalcata de les Regnes Magues que enguany no podrà desfilar en Valéncia despuix de la decisió de PP i Vox». La Sexta. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ 4,0 4,1 «La Cavalcata de les Magues desplega música i valors universals en Catarroja». La Vanguardia. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Cavalcates de Madrit en reines magues». El País. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Una 'drag queen', en la cavalcata dels Reis Macs de Vallecas» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2026-01-05.
- ↑ «No, els Reis Macs de Vallecas no seran substituïts per unes 'drag queens' en la cavalcata» (en és). elDiario.és. Consultat el 2026-01-05.
- ↑ «Ataquen a la Prohibida per ser Regna Maga en la Cavalcata de Reis» (en és). Togayther. Consultat el 2026-01-05.
- ↑ «Vallecas contarà finalment en una regna maga 'drag queen' en la cavalcata» (en és). El Diari Vasc. Consultat el 2026-01-05.
- ↑ «Este és el poble de Huelva (i únic d'Espanya) que tindrà Tres Regnes Magues en la seua cavalcata». Huelva Informació. Consultat el 2026-01-05.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reinas Magas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.