El Regne de Lituània (en lituà; Lietuvos Karalystė) és el nom que va rebre el Gran Ducado de Lituània entre els anys 1251 i 1263[1] quan va alcançar el ranc de regne i que este va ser proclamat pel Papa Inocencio IV el 17 de juliol de 1251. El seu únic rei va ser Mindaugas, qui va ser coronat en l'estiu de 1253. Este regne va tindre solament 12 anys de vida, després de que Mindaugas fora assessinat en l'autumne de 1263.

El motiu pel que el Regne de Lituània no va sobreviure va ser perque en aquell moment, Mindaugas va ser l'únic en ser cristianizado, cosa que no va ocórrer en els seus successors els quals varen tindre que dur de nou el títul de Gran Duc, i l'Estat lituà el de Gran Ducado.

Intents de restablir el regnat

Erro al crear miniatura:
La bula papal sobre la colocació de Lituània baix la jurisdicció del Bisbe de Roma.

Va haver un intent per part del Gran Duc Vytautas el Gran (va governar 1392-1430) per a rebre la corona real. Com es va discutir en el Congrés de Lutsk, va ser proclamat rei, i Lituània un regne, per Segismundo de Luxemburc, Sacre Emperador Romà, en 1430, pero la corona real, que va ser enviada per Segismundo a Vitautas, va ser interceptat per nobles polacs.[2] Poc despuix Vytautas va morir, sense ser coronat rei.

Referències

  1. ↑ Gudavičius, Edvardas (1998). Mindaugas (en lt), Vilnius: Žllaura. ISBN 9986-34-020-9.
  2. ↑ (2001) The Polish–Lithuanian State, 1386–1795, University of Washington Press, p. 11. ISBN 0-295-98093-1.