Regne d'Iliria
El regne d'Iliria (en alemán: Königreich Illyrien; ; ; ) va ser una unitat administrativa del Imperi austríac des de 1816 fins a 1849. El centre administratiu del regne es trobava en Liubliana i incloïa l'oest i centre de l'actual Eslovènia, l'actual estat austríac de Carintia, i atres territoris en el noroest de Croàcia i en el noreste d'Itàlia (les províncies de Trieste i Gorizia).
Història
El Regne d'Iliria es va formar despuix de finalisar les Guerres Napoleòniques, quan el territori de les antigues Províncies Ilirias, que havien format part del Primer Imperi francés entre 1809 i 1813, es anexionaron de nou al Imperi Austríac. Les reformes llegals i administratives portades a terme per les autoritats franceses varen transformar l'estructura administrativa d'estos territoris, per lo que les autoritats imperials austríaques varen pensar que era millor agrupar la majoria d'elles en una entitat administrativa separada, possibilitant una llenta incorporació al sistema llegal, judicial i administratiu austríac.
El Regne d'Iliria es va establir oficialment en 1816. En els primers anys, comprenia el territori, tant en les terres eslovenes i del Regne de Croàcia. Ya en la década de 1820, no obstant, el pre-napoleònic Regne de Croàcia i Eslavonia es va establir de nou, en el que també varen ser inclosos els territoris que formaven part del Regne d'Iliria. Aixina, des de la década de 1820 en avant, el Regne d'Iliria solament inclou les províncies tradicionals del Ducado de Carintia, el Ducado de Carniola (capital: Liubliana), Trieste, i Istria, (capital: Roviño).[1]
En la primavera de les nacions de 1848, els eslovens varen presentar una proposta per a incloure la Baixa Estiria en el Regne d'Iliria, de tal manera que la majoria de les terres eslovenes s'uniren en una sola entitat administrativa i en això l'idea d'una Eslovènia Unida es conseguiria. Peter Kozler va dissenyar un mapa d'eixe regne ampliat d'Iliria, que més vesprada es convertiria en un símbol nacional important en el despertar del nacionalisme eslové. La proposta va ser rebujada. En 1849 el Regne d'Iliria va deixar d'existir com una entitat administrativa independent i els antics territoris de la corona de Carintia, Carniola i el Llitoral austríac varen ser restablits. Esta divisió va durar fins a 1918.
Referències
- ↑ (1869) «279 - Subdivisions del Archiducado d'Àustria», Nova jeografía universal, 6.ª edició (en és), Pariu: Llibreria de Garnier Germans, p. 193. «El regne de lliria comprén 4 províncies: 1ª la de Carintia, c. pls. Klagenfurth i Vilach; 2ª la de Carniola, cap. Laibach, c. pls. Zirknitz, Gurkfeld, Adelsberg i Neustaedt; 3ª el govern de Trieste, c. pl. Goritzia; 4ª la província d'Istria, cap. Roviño, c. pl. Veta d'Istria»
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reino de Iliria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Proyecte:Artículs en texts en atres idiomes
- Idioma eslové
- Llengües del món
- Idioma italià
- Idioma croata
- Estats i territoris fundats en 1816
- Estats i territoris desapareguts en 1849
- Antics regnes d'Europa del sigle XIX
- Estats de la península dels Balcans en l'Edat Mija
- Estats i territoris de l'Imperi austríac
- Història d'Àustria
- Estats i territoris desapareguts de Croàcia
- Història contemporànea d'Eslovènia
- Història de Yugoslàvia
- Història de l'Imperi austrohúngaro
- Yugoslàvia en el sigle XIX
- Imperi austrohúngaro en el sigle XIX
- Organisació territorial de l'Imperi austrohúngaro
- Croàcia en el sigle XIX