Regles de Goodenough-Kanamori

Les regles de Goodenough-Kanamori, formulades per John B. Goodenough i demostrades de forma més rigorosa per J. Kanamori, prediuen el signe del bescanvi magnètic —ferromagnético o antiferromagnético— depenent de la població electrònica dels orbitalés entre els que es produïx el solapamiento: si estan buits, semillenos (ocupats per un electró) o plens (ocupats per dos electrons).

La regla de Hund assegura que els espin dins d'un àtom es alineen per a resultar en l'estat de màxima multiplicitat. Açò, unit al fet de que un electró no modifica el seu espin en transferir-se entre dos orbitales -de forma real o virtual- és la base de les regles de Goodenough-Kanamori, que es poden resumir aixina:

• si el solapamiento entre orbitales es produïx entre un orbital semilleno i un de buit, o entre un orbital ple i un semilleno, açò resultarà en un bescanvi ferromagnético; en el primer cas tant en l'àtom orige com en l'àtom destine els espin estaran alineats en orientació paralela a l'electró que s'ha transferit, en el segon, estaran alineats en orientació antiparalela a l'electró transferit;
• si el solapamiento entre orbitales es produïx entre dos orbitales semillenos, pel contrari, el bescanvi serà antiferromagnético, ya que l'electró transferit hi haurà necessàriament de tindre l'espin opost al que ya residix en el orbital destí, per lo que els dos àtoms hauran de tindre els seus espin alineats en sentits oposts.