Regles de Fajans
En química inorgànica, les regles de Fajans, formulades en 1923 pel físicoquímico nortamericà d'orige polac Kasimir Fajans (1887–1975),[1][2][3] s'utilisen per a predir si un enllaç químic serà un enllaç covalente o un enllaç iònic, i depenen de la càrrega del catión i del tamany relatiu del catión i l'anión.[1][2][3]
Les regles de Fajans es poden resumir en tres punts:
- Regla 1: quant més polarisant és el catión, major caràcter covalente tindrà l'enllaç. El caràcter polarisant d'un catión aumenta en aumentar la seua relació carrega/ràdio, q/r.
- Regla 2: quant més polarisable és l'anión, major caràcter covalente tindrà l'enllaç. La polarizabilidad del anión aumenta en aumentar el radi i la càrrega. En el cas dels halógenos la polarizabilidad creix en el següent orde: F < Cl < Br < I.
- Regla 3: la polarisació de l'enllaç i per lo tant el seu caràcter covalente, aumenta quan la configuració electrònica del catión no és la d'un gas noble. Açò es dona en els metals de transició i en les terres rares (lantànits i actínits) degut a que els seus orbitales d i f s'estenen llunt del núcleu i per això són fàcils de polarisar en ser menys atrets pel núcleu.
Per eixemple el clorur sòdic té un catión (Na+) en càrrega de (+1) i un tamany relativament gran d'entorn a 1 Å i un anión (Cl-) relativament chicotet (per a ser anión) de 2 Å i per lo tant l'enllaç és iònic. Contràriament l'ioduro d'alumini (ALI3) té un catión trivalente (+3) molt polarisant i un anión molt gran (i per lo tant polarisable) per lo que el seu enllaç té caràcter covalente.
Regla de Ephraim-Fajans
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Regla de Ephraim-Fajans.
Despuix de l'observació de senyes de solubilidad de distints halurs alcalinos F. Ephraim (1920)[4] i K. Fajans (1921) varen establir que sales en contraiones de radi pròxim són relativament poc solubles, en comparació a sals que els seus contraiones tenen distints tamanys.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (1923).Naturwiss..11(10)
- 165–72.doi:10.1007/BF01552365.
- ↑ 2,0 2,1 (1924).Z. Phys..23
- 1–46.doi:10.1007/BF01327574.
- ↑ 3,0 3,1 Fajans, K.(1924).Z. Kristallogr..61(1)
- 18-48.doi:10.1524/zkri.1924.61.1.18.
- ↑ F. Ephraim. Inorganic Chemistry, 6.ª ed., Londres, 1954, pp. 58-61.
- ↑ Rius, E.G. Química Inorgànica (1994). Editorial Reverté, S.A.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reglas de Fajans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.