Regla de Hofmann
En química orgànica, la regla de Hofmann establix que en una reacció d'eliminació (β-eliminació) en la que puga ser format més d'un alqueno serà majoritari aquell en el doble enllaç menys substituït. Esta regla és vàlida per a les reaccions E2 en les que existixca un important impediment estérico, substrat ramificado i/o base voluminosa, i sense possibilitat de conjugació.[1] En el restant de situacions s'aplica la regla de Saytzeff.
Esta regla deu el seu nom al seu descobridor, el químic alemà August Wilhelm von Hofmann (1818–1892),[2] que la va establir a partir de l'eliminació de Hofmann.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ IUPAC Compendium of Chemical Terminology, Electronic version, http://goldbook.iupac.org/H02830.html.
- ↑ Aug. Wilh. von Hofmann(1851).Annalen der Chemie und Pharmacie.78(3)
- 253–286.doi:10.1002/jlac.18510780302.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regla de Hofmann» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.