Anar al contingut

Registre quàntic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En computació quàntica, un registre quàntic és un sistema comprenent per múltiples cúbitos.[1] És l'equivalent quàntic del registre de processador clàssic. Els ordenadors quàntics eixecuten computació manipulant cúbitos dins d'un registre quàntic.[2]

Definició

[editar | editar còdic]

Un registre quàntic de tamany n és un sistema quàntic comprenent per n cúbitos.

l'Espai de Hilbert, , en el que les senyes estan almagasenades en un registre quàntic està donat per

=𝓃1𝓃20

on és el producte tensorial.[3] El número de dimensions d'un espai de Hilbert depén de quin tipo de sistemes quàntics està compost el registre. Els cúbitos conformen espais complexos 2-dimensionals, mentres que els qutrits conformen espais complexos 3-dimensionals, etcétera. Per a un registre compost de N sistemes quàntics de nivell d, tenim l'espai de Hilbert=(d)N=dddN vecesdN.

Comparació en els registres clàssics

[editar | editar còdic]

Primer que res, hi ha una diferència entre els conceptes de registre quàntic i registre clàssic. Un registre clàssic de tamany n està donat per una seqüència de n biestables. Un registre quàntic de tamany n és merament una seqüència, o colecció de n cúbitos.

Més encara, mentres que un registre clàssic de tamany n és capaç d'almagasenar solament les 2n possibilitats compreses per n bits purs clàssics, un registre quàntic és capaç d'almagasenar totes les 2n possibilitats compreses per cúbitos purs quàntics al mateix temps.

Per eixemple, considerem un registre de 2 bits d'ample. Un registre clàssic és capaç d'almagasenar només un dels possibles valors representats per 2 bits - 00,01,10,11(0,1,2,3), respectivament.

Si considerem 2 cúbitos purs en superposició |a0=12(|0+|1) i |a1=12(|0|1), utilisant la definició de registre quàntic |a=|a0|a1=12(|00|01+|10|11) i seguix que este registre és capaç d'almagasenar tots els valors possibles compresos per dos cúbitos simultàneament.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ArXiv.
  2. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. Major, Günther W., V.N. Gheorghe, F.G. (2009). Charged particle traps II : applications, Berlin: Springer, p. 220. ISBN 978-3540922605.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Arora, Sanjeev; Barak, {{{nom2}}} (2016). Computational Complexity: A Modern Approach, Cambridge University Press, pp. 201–236. ISBN 978-0-521-42426-4.


Referències

[editar | editar còdic]