Registre del llit marí
El método de Registre del Llit Marí, més conegut com Siga Bed Logging (SBL), és un método de prospecció offshore que permet detectar la presència de cossos resistivos en el subsol marí en zones d'aigües profundes. Com les estructures del subsol saturades d'hidrocarburs són més resistivas que els sediment saturats d'aigua que les rodegen, el método permet detectar-les. Deu tindre's en conte que existixen atres materials resistivos no portadors d'hidrocarburs com són la sal i els carbonat.
Font
[editar | editar còdic]La font o HED (Horisontal Electric Dipole) consistix en un dipol elèctric que és arrastrat aproximadament a 50 metros sobre el fondo marí. La senyal d'emissió sol ser un pols quadrat de molt baixa freqüència (0.25 Hz a 1 Hz).
Receptors
[editar | editar còdic]Els receptors permeten medir les distintes components dels camps elèctrics i magnètics en el fondo marí. Per mig d'estes medicions és possible detectar la distorsió de les llínees de força associada a la presència de cossos resistivos en el subsol marí.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Registro del lecho marino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.