Refugios antiaéreos d'Alacant
Els refugis antiaèreus d'Alacant són una ret d'estructures subterrànees construïdes durant la Guerra Civil Espanyola per a protegir a la població civil dels bombardejos aéreus. En un total de 94 refugis documentats, Alacant va ser una de les ciutats espanyoles en major número d'estes construccions, convertint-se en un referent nacional i europeu en la recuperació de refugis antiaèreus de l'época.[1]
Història
[editar | editar còdic]Despuix de l'inici de la Guerra Civil Espanyola en juliol de 1936, Alacant va permanéixer baix control de la República i va adquirir una gran importància estratègica com a port d'abastiment i comunicació en l'exterior. La seua activitat portuària, les infraestructures ferroviàries i la concentració de població civil varen convertir a la ciutat en un objectiu habitual dels bombardejos de l'Aviació Legionari italiana i, en menor mida, de la Legió Còndor alemana.[2]
Davant la creixent intensitat dels atacs aéreus, la Junta Local de Defensa Passiva va impulsar un ampli programa de construcció de refugis públics destinats a protegir a la població civil. Estes estructures varen ser alçades seguint criteris comuns de seguritat, en accessos en recodo per a amortiguar les ones expansives, galeries subterrànees, sistemes de ventilació i espais diferenciats per a albergar a centenars de persones durant els bombardejos.[2]
En total es té constància documental de 94 refugis antiaèreus distribuïts per tota la ciutat, entre refugis públics i privats, lo que convertix a Alacant en una de les ciutats espanyoles en major número d'estes construccions durant la guerra.[2][3]
Molts d'estos refugis varen permanéixer sagellats despuix del final de la guerra i varen caure progressivament en l'oblit. A partir de la década de 2010 varis d'ells varen ser redescubiertos durant proyectes de remodelació urbana, especialment els situats baix les places de Séneca i del Doctor Balmis, lo que va permetre el seu estudi arqueològic i posterior rehabilitació com a espais visitables.[2]
Construcció
[editar | editar còdic]Els refugis antiaèreus d'Alacant varen ser promoguts per la Junta Local de Defensa Passiva i responien a models constructius relativament homogéneus. Generalment s'excavaven baix carrers i places públiques i disponien de varis accessos en zigzag o en àngul recte per a reduir els efectes de les explosions. En el seu interior s'organisaven per mig de galeries llongitudinals comunicades en menudes cambres destinades a albergar a la població durant els atacs aéreus.[2]
Els materials amprats variaven segons les característiques del terreny, combinant-se excavacions en roca en estructures de formigó armat i fàbrica de rajola. Molts refugis incorporaven bancs correguts, sistemes de ventilació natural, allumenat elèctric i senyalisació pintada sobre els murs.[2]
Refugis destacats
[editar | editar còdic]- Refugi de la plaça Séneca: Situat en l'antic emplaçament de l'Estació d'Autobusos d'Alacant, este refugi té una capacitat estimada de 1200 persones i conta en 51 metros de llongitut i 38 cubículos a abdós costats del passadiç central. Va ser redescubierto durant les obres de rehabilitació de la plaça en 2015 i obert al públic com a centre d'interpretació.[4]
- Refugi de la plaça Doctor Balmis: De menudes dimensions, va ser construït baix la coordinació de la Comissió Municipal de Defensa Passiva. El seu disseny inclou portes similars a les dels submarins per a evitar la contaminació per bombes químiques. Va ser redescubierto en 2013 i obert al públic en 2015.[5]
- Refugi de General Marvá: Ubicat al començ de l'Avinguda de General Marvá, va ser construït en 1937 i té una capacitat aproximada de 300 persones. Es caracterisa per la seua estructura subterrànea en llosa de formigó armat i va ser obert al públic en juny de 2021 com a centre d'interpretació.[4]
- Refugi de la plaça Palmeretes: Situat en el barri de Carolinas Baixes, este refugi conta en un passadiç en zigzag i va ser obert al públic en novembre de 2021.[4]
- Refugi de la Tabacalera: Ubicat en el recint de l'antiga Fàbrica de Tabacs, este refugi és accessible per a persones en movilitat reduïda i va ser obert al públic en novembre de 2021.[4]
Rehabilitació i visites
[editar | editar còdic]En els últims anys, l'Ajuntament d'Alacant ha portat a terme la rehabilitació de varis refugis antiaèreus com a part de l'Estratègia de Desenroll Sostenible i Integrat (EDUSI), finançada en fondos FEDER de l'Unió Europea. Actualment, es poden visitar varis d'estos refugis a través de rutes guiades que permeten conéixer l'història i les condicions de vida durant els bombardejos.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «larazon. es/comunidad-valenciana/paseo-alacant-guerra-civil-traves-subsuelo_20240502663310b5c18d400001afbdc2. html Una passejada per l'Alacant de la Guerra Civil a través del subsol» (en és). La Raó. Consultat el 2025-05-01.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (2015).LVCENTVM.XXXIV
- 363-400.
- ↑ «alacant. es/es/noticias/visitas-refugios-antiaereos-ofrecen-seis-rutas-guiades-partir-del-20-marzo ». Consultat el 30 de juny de 2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «com/que-ver-en-alacant/visita-a-els-refugios-antiaereos-de-alacant/ Visita als Refugis Antiaèreus d'Alacant» (en és). AlicanteOut. Consultat el 2025-05-01.
- ↑ «com/rutas/ruta-e-refugios-antiaereos-de-alacant/ Ruta I - Refugis antiaèreus d'Alacant» (en és). Alacant City & Beach. Consultat el 2025-05-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Refugios antiaéreos de Alicante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.