Refugi Ingenier Wiltgen
El refugi Ingenier Wiltgen () va ser un refugi d'estiu de Brasil en l'Antàrtida. Estava situat en l'illa Elefant, ubicada en el grup denominat illes Pilot Pardo de les Shetland del Sur. Va ser inaugurat en l'estiu de 1985 durant la OPERANTAR III. Depenia llogística i administrativamente de l'Estació Antàrtica Comandant Ferraz. Va rebre el seu nom en homenage a l'ingenier brasiler João Aristides Wiltgen, fundador del Institut Brasiler d'Estudis de l'Antàrtida.
Va ser l'única construcció en l'illa Elefant, llevat per un bust chilé ubicat en una plaja. Va ser desmantellat durant l'estiu de 1997/1998 degut a que la seua ubicació interferia en la anidació de les petreles jagantes. Les activitats d'activació i la deshabilitación del refugi realisades en un helicòpter, pertorbaven a les aus perjudicant la postura d'ous i disminuint la cantitat de nius cada estiu. En 1989 va ser reemplaçat pel refugi Emilio Goeldi en una atra ubicació de l'illa.[1]
El refugi del Programa Antàrtic Brasiler estava situat sobre un replanell en l'àrea de punta Stinker. Era una chicoteta construcció que podia acomodar a 6 científics durant 60 dies, utilisada com a laboratori.[2] Posteriorment va ser ampliat en un segon mòdul que va millorar el confort i ho va transformar en el major dels refugis antàrtics brasilers.
Estava construït en panels tipo sándwichs, composts de compensat naval recobert en fibra de vidre en la part interna i compensat naval tractat en resina a pur de polièster en l'interior. Entre abdós compensats hi havia llana de vidre. El pis està format per 3 peces de 200 cm x 245 cm x 10 cm.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PROGRAMA ANTÀRTIC BRASILEIRO. 2008
- ↑ XXIII RAPAL (2002). Programa Antartico Brasileiro, Direcció Nacional de l'Antàrtic - Institut Antàrtic Argentí, pp. 3.
- ↑ Universidade de São Paulo. Faculdade d'Arquitetura i Urbanisme
- Este artícul conté una traducció derivada de «Refugio Ingeniero Wiltgen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.